dissabte, 6 de desembre de 2014

Anàlisi a la crisi de RTVE

Fa anys que vaig deixar de considerar-me espanyol, però, com a ciutadà d'aquest estat (de moment), encara he de pagar els serveis públics que ofereix. Sóc un fanàtic de la televisió i un ultra-defensor dels mitjans públics, i estic encantat de pagar els meus 30 euros/any a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Però hi ha una altre corporació pública que no m'acaba de fer el pes i no la pago tant a gust: RTVE, la televisió i ràdio públiques espanyoles.

Ep, un moment, no penseu que ho faig perquè és espanyola. El fet no justifica la causa, però si tingués uns mínims d'independència, pluralitat i qualitat, potser els meus diners marxarien a Torrespaña amb un pèl més de gust. Per desgràcia, no és així. El mateix passa amb la ràdio, RNE. Per cert, una ràdio que escoltat tant poques vegades a la meva vida que a vegades m'oblido que existeix. A través d'això, anem a fer una anàlisi de per què els mitjans públics espanyols es troben en la crisi econòmica, de credibilitat i d'audiència més gran de la seva història.

Tot i què el PP va guanyar les eleccions a finals de 2011, la nova direcció no va entrar fins a mitjans del 2012, per cert, gràcies únicament a la majoria absoluta del partit de govern. El nou president de la RTVE seria Leopoldo González-Echenique, un advocat de l'estat afí al PP. Va començar a designar els nous càrrecs i, com a sorpresa, ens van posar a Julio Somoano com a cap d'informatius. Somoano, que abans havia presentat els polèmics informatius de Telemadrid, ara seria el cap dels ''Telediarios''.
Al poc temps del seu nomenament, van començar a arribar les primeres crítiques per manipulació i partidisme, moltes d'elles vinculades, sobretot, a la informació que es donava sobre el procés català. I, com a conseqüència d'això, la baixada de l'audiència va ser tant brutal que els ''Telediarios'', a principis de 2013, van caure derrotats pels informatius de Telecinco, impulsats per Pedro Piqueras. Somoano ho va voler aixecar com fos, i va decidir treure les audiències del 'simulcast', és a dir, sumant el share i els espectadors de TVE-1 i Canal 24 Horas, però ni així. En pocs mesos, TVE passava de tenir el millor informatiu del món a tenir-ne un dels pitjors.

Aquesta no va ser la única causa de l'enfonsament. A l'agost de 2013, la cadena pública estrenava ''Entre Todos'', un espai dirigit a persones amb problemes econòmics. Les polèmiques i les baixes audiències van condemnar el programa a desaparèixer l'any següent. Tothom sap que el futbol és l'opi del poble, així que RTVE va decidir enviar 150 directius a la final de la Champions de Lisboa, entre el Reial i l'Atlètic de Madrid. La baixada de l'audiència també estat propiciada per ''Informe Semanal'', el programa degà de la televisió europea, altament esquitxat per la manipulació i relegat a la mitja nit. Ni ''Águila Roja'' ni ''Cuéntame cómo pasó'' ni ''Isabel'' han sigut capaços de remuntar les audiències de TVE-1.

Pitjor estan al 24 Horas, l'únic canal d'informació les 24 hores a Espanya (el 3/24 no és espanyol). Han passat de ser referència informativa a ser un canal residual més de la TDT. Amb un només un 0'9% de quota, el canal també ha sigut objecte de polèmiques. Per exemple, no va emetre sencera la dimissió de Gallardón, la primera d'un ministre en 5 anys. La censura ha arribat a tal punt què el partit revolucionari de les eleccions europees, Podemos, ha trigat mig any ha ser entrevistat a la televisió pública, i a sobre un divendres a la nit al canal amb menys audiència. Echenique va dimitir al setembre, i el seu substitut va ser José Antonio Sánchez, l'''enterrador'' de Telemadrid. Aquest senyor ja havia ocupat el càrrec, i va ser en el moment de la censura a les protestes de la geurra d'Iraq, l'enfonsament de Prestige i l'11-M. A més, han triat com a nou cap d'informatius a José Antonia Álvarez Gudín, excap d'opinió de ''La Razón''. Això va obligar als treballadors a plantar-se la setmana passada davant les portes de la direcció.

L'ombra de la manipulació persegueix i perseguirà a TVE, i mentrestant, segueix creixent el seu deute i segueix perdent pes en el món de les audiències. De fet, a Catalunya ja és la sisena cadena més vista, per darrere de TV3, Antena 3, Telecino, La Sexta i Cuatro. Acabarà RTVE com la moribunda Telemadrid o el difunt Canal 9?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada