dimecres, 10 de desembre de 2014

Cap a on va el PSC?

Aquesta tarda Miquel Iceta, secretari general del PSC, explicarà, en una conferència, quin és el full de ruta del PSC per als pròxims mesos, després de l'11-S i el 9-N. Des de què Pere Navarro va arribar a la direcció del partit, a finals del 2011, el PSC s'ha posicionat com el color gris. Ni blanc ni negre. Ni independència ni centralisme. Simplement, federalisme. Una decisió que sembla no agradar ni als electors ni a molts dirigents socialistes, dels quals la majoria ja han trencat el seu carnet de militant del partit després de tants anys, com és el cas de Marina Geli, Montserrat Tura, Ernest Maragall, Joan Ignasi Helena, ... De fet, ara mateix, l'afiliació del PSC està completament dividida, entre els què defensen la independència  com a única solució i els que creuen en l'encaix Catalunya-Espanya.


Observem el següent gràfic sobre l'evolució del vot socialista a Catalunya des del 2003 fins al 2012. Al 2003, any en què es constitueix el primer tripartit, el PSC té el 31'2% dels vots totals. En canvi, si ens fixem en les eleccions al Parlament del 2012, la seva quota ha baixat fins al 14'4%. Per què? Doncs per la seva indefinició. El PSC només s'ha definit com a ''federalista'', i la seva única proposta ha estat la de reformar la constitució, com ho ha fet el PSC. A més, el PSC cada vegada té menys independència. Ja no és aquell partit catalanista del principi, ara és una delegació del PSOE a casa nostra. 

Ara, Miquel Iceta és l'encarregat de dirigir aquest partit. Un partit què no sap on va ni què votaria en una consulta vinculant. Un partit que ha passat de dominar quasi bé tot l'espectre polític català a ser un partit residual a la cambra. No sóc socialista, però la necessitat d'un partit català d'ideologia socialista i catalanista és vital per a nosaltres. Aquest partit, però, ja existeix. És diu MES, i el formen ex-consellers socialistes. Li pendrà aquest nou partit la quota que té el PSC? Francament, no ho sé, però tal com van les coses al carrer Nicaragua de Barcelona, potser acabarà passant. Descansa en pau, PSC.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada