dijous, 29 de gener de 2015

De la Generalitat al jutjat. La trista història de Jordi Pujol

Si al gener de l'any passat m'haguessin dit que Jordi Pujol acabaria jutjat per haver confessat evadir impostos durant tants anys, no m'ho hagués cregut. I no podem obviar que és el primer president català imputat i jutjat. Qui ens ho hauria de dir. La història de Jordi Pujol està plena de clars i obscurs. És fundador de CIU, però va estar implicat al ''Cas Banca Catalana'', on el fical Giménez-Villarejo no va poder . Des del 1980 fins al 2003 va ser home i senyor del Palau de la Generalitat, aportant moltes coses a l'autogovern de Catalunya, com l'impuls del Parlament, la immersió lingüística, més autonomia per a la Generalitat i la CCMA, entre d'altres. Ara amagar tot aquest llegat seria irresponsable per part de tots. Però no ens equivoquem, Pujol era (i és) autonomista i, com a molt nacionalista, no independentista. I no podem obviar que és el primer president català imputat i jutjat. Qui ens ho hauria de dir.

Un dels problemes més gran d'aquest home ha estat dedicar-se en cos i ànima a la seva feina i obviar el que passava a casa seva. Els seus fills estan involucrats en una pila de causes obertes. El seu primogènit està imputat per baixar motxilles amb bitllets de 500. El fill polític Oriol, excandidat a rellevar a Mas a CIU, està imputat en la causa de les ITV. Oleguer, el fill petit, també està imputat per una trama dels seus hotels. I així amb tots els fills. Però no només la seva família, el seu entorn també està d'allò més podrit. Dos dels homes més forts dels seus governs, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, estan imputats pel ''cas Petròria'', un cas de corrupció urbanística a Santa Coloma de Gramenet. També era força amic de Fèlix Millet, ''el lladre més gran de Catalunya'' que encara està en busca i captura a l'espera de que entri a la presó.

Quan l'Albert Om va fer-li aquell convidat, l'expressident va assegurar que ''encara podia embrutar la seva biografia''. Ningú hagués imaginat aquest final per a ell. Ara, però, Catalunya aspira a objectius nacionals i veritable autogovern i cal fet net. I caurà que hagi de caure. I ara mateix la família Pujol és un obstacle i una taca que cal netejar. No hem de renegar del passat, però no hem de fer com els burros i ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra.

Aquí trobareu aquell gloriós reportatge de l'Albert Om. Beneïda hemeroteca.

          

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada