dimarts, 31 de març de 2015

El conflicte inacabable

Ja està. Des d'aquest matí els ciutadans de Balears ja no poden seguir (per TV) les emissions del 3/24 i el Super3/33 per ''raons tècniques''. Mentida. Són motius polítics, perquè espai hi ha de sobres. Durant les últimes hores han agafat relleu les declaracions del Círculo Balear, uns senyors que demanen ''la libre elección de lengua'' però volen prohibir TV3 del tot a les illes. Els mateixos que demanen que s'apliqui el decret del TIL i que els pares puguin decidir en quina llengua estudien els seus fills demanen que reduir l'oferta de televisió en català a Balears. Contradictori però cert.

Bé, però, què argumenten aquests senyors per tallar la recepció de TV3 a les Illes? Doncs, igual que al País Valencià, les audiències. El seu argument estrella és: ''Si desapareix TV3 no suposarà cap trauma, ja que TV3CAT té un 0,9%, el Super3/33 un 0,2% i el 3/24 un 0,1%''. Aquestes audiències són molt modestes, és veritat, però la missió de TV3 a Balears és la de fer arribar una programació en català de qualitat, no la de lluitar per les audiències amb les grans cadenes privades, cosa que sí que fa al Principat. TV3 va arribar a Balears l'any 1985 i, durant 20 anys, va ser l'única cadena en català que es podia sintonitzar a l'arxipèlag. No han pensat el què suposarà per a molts vailets deixar de veure els dibuixos en català? Això és tenir molt poca consideració. Ah! I parlant d'audiències, IB3 tampoc llueix gaire. La cadena balear acumula una audiència mitjana de 5,1%.

Un altre argument és l'ús partidista. Asseguren que la televisió catalana està al servei de CIU i ERC. Perdó? Senyors del Círculo, vostès no miren TV3. A la CCMA si s'ha de criticar al govern se'l critica. Si s'ha de parlar de les seves misèries es fa, cosa que no passa a IB3, per exemple. I, per acabar-ho d'adobar, ho complementen amb el mapa dels Països Catalans d'''El Temps''. Com deia abans, la intenció de TV3 no era la de ser una televisió regional, sinó obrir-se a la resta de territoris i oferir un servei de televisió en català a aquells territoris de parla catalana sense televisió pròpia.

Però l'argument del mapa ja és vell i antic. Per cert, a Euskadi van aconseguir canviar-lo, però aquí no. Ara a Balears perden més canals en català, després de la TV3 convencional i la Televisió de Mallorca. La creuada del PP contra els mitjans públics catalans segueix avançant sense fre. Per què no es suprimeixen aquells canals de tarot i telebotiga, que sí tenen audiències irrisòries? Almenys el Super3/33 i el 3/24 ofereixen un servei públic que IB3 no ofereix. I tot això per un mapa.

dimarts, 24 de març de 2015

Qüestió de prioritats

Tot i que a vegades també afecta a programes que m'agraden, l'actualitat mana. I avui ha passat un fet prou important i noticiable com per modificar les graelles de les cadenes de televisió, públiques i privades. Només puc parlar de la gran cobertura de TV3, donant informació detalla minut a minut a ''Els Matins'' i amb un especial que ha començat a les 13.30h fins al Telenotícies Migdia, amb connexions amb l'Aeroport del Prat, París i Berlín. A Telecinco han decidit allargar ''El programa de AR'' per donar l'última hora de l'accident, cosa que no ha agradat gens ni mica als seguidors de ''Mujeres i hombres y viceversa''.

''Amos a ver mucha pena todo lo del avión y tal vale? Pero que pasa que no me van a poner #myhyv? Muy mal Tele 5 ehh????'' o ''MUCHÍSIMAS GRACIAS A TODOS!!!! Por fin me ponen #myhyv. Gracias Tele 5. Y a los del avión, a las 3 en el telediario. Un besiiii??'' són els comentaris que s'hi poden trobar a l'olla de Twitter respecte a la decisió de la cadena de Mediaset. No m'agrada dir aquestes coses perquè sona intolerant, però odio Telecinco, la seva graella en general i aquest programa en particular. És vomitiu. A qui pot fer-li gràcia veure a 4 arreplegats que no han fotut res en sa vida barallant-se per un noi o una noia, i arrossegant-se d'aquesta manera tant primitiva, masclista i antiquada? No ho entenc, de veritat. I el mateix em passa amb ''GH'' i ''Sálvame''.

El més preocupant, però, es que aquesta gent són els que se suposa que han de treure Espanya de la crisi i aixecar la seva economia. I no és pas la primera vegada que passa. Van fer-ho també el dia de l'abdicació del Rei. És a dir, un dels fet més important dels últims 40 anys i els senyorets indignats per no poder veure a la Jesy i el Pirulo en jacuzzi fent-se petons. A més, cada vegada són més els joves pensen que aquesta és la solució als seus problemes econòmics, és a dir, anant a un programa d'aquest i guanyar quantitats grandioses de diners sense fotre ni brot. Molt i molt preocupant. Ja poden morir 150 persones, però que no ens toquin el programa que muntem la revolució! Molt i molt preocupant. Ens ho hauriem de fer mirar i reflexionar quina mena de societat volem per al futur. No obstant, vull enviar el meu suport a totes les famílies i persones que han perdut algú en aquest terrible accident. Em sap molt greu. I, repeteixo, els dels comentaris són els que el dia de demà hauran d'aixecar un país en runes. Doncs estem arreglats!

dilluns, 23 de març de 2015

L'allargada ombra del bipartidisme

Tothom deia que les eleccions andaluses suposarien l'inici de la fi del bipartidisme, que la gent està farta de la corrupció i la forma de governar de socialistes i populars i seria l'esclat dels partits revolucionaris. Doncs bé, aquest esclat s'ha quedat en no més que una llufa. El bipartidisme continua. Tot i els múltiples casos de corrupció que esquitxen al PSOE-A ha guanyat les eleccions, i amb els mateixos escons que fa 3 anys. Per contra, PP i IU s'han fotut la gran patacada. Els populars han perdut 17 escons, passant dels 50 que tenien a 33, i els eco-socialistes passen de 12 a 5 escons. Podemos entra al Parlament Andalús amb 15 escons i Ciutadans amb 9.

L'única conclusió que puc treure d'aquests resultats és la següent: decepció profunda. És cert que els dos grans partits han patit un fort desgast i els nous partits han entrat amb força, però els socialistes han repetit resultats, quan haurien d'haver-se fotut l'hòstia del segle. La gent no està preparada per al canvi polític. Dir davant de càmera, de micròfon o en una enquesta que has votat a Podemos o Ciutadans és molt maco i quedes molt bé, però, com el vot és secret, ens poden estar enganyant, que és el que ha passat. Dir que estàs en contra de la corrupció del PP i del PSOE és molt maco, però és incomprensible que la gent els torni a votar, que és el que ha passat.

És evident que encara queden molts comicis i que els resultats a Andalusia no es poden extrapolar a la resta d'Espanya, però la primera impressió és molt negativa. Esperarem al maig i a finals d'any, però per molt que la gent ho digui vegada rera vegada, el bipartidisme no s'ha acabat. És més, si les coses segueixen així, la seva ombra serà llarga i, qui sap, potser eterna.

diumenge, 22 de març de 2015

Som colla de 6!

Avui ha sigut un dia històric per als Castellers del Prat. Hem sortit de casa per primera vegada (bé, hem anat a Santa Coloma de Gramenet, tampoc hem fet la volta al món). Al ser la primera lluny de casa volíem deixar constància i per això hem fet el primer 4 de 6, carregat i descarregat. Ha sigut un moment màgic, que no oblidaré. Estava abaix a la pinya, i quan l'han carregat s'ha sentit un esclat d'alegria, que ha sigut major quan l'han descarregat. Tothom ha començat a saltar i a cridar. És lògic. No és pas una feina fàcil, i només s'aconsegueix amb la dedicació i l'esforç de tots. Ara bé, no ha sigut l'únic que s'ha fet. També hem carregat i descarregat un 2 de 5 i un 3 de 6, encara que aquest últim no hem tingut tanta sort per descarregar-lo.

Tampoc vull passar per alt l'ajuda que hem tingut per part dels Castellers de Sant Adrià, els de Montcada i Reixac i els Laietans de Gramenet, que també han fet una molt bona feina. Doncs res, després d'avui només queda seguir treballant amb la mateixa intensitat i dintre de poc podrem amb tot. Bona feina castellers!

divendres, 13 de març de 2015

S'acosta el divorci

Les relacions entre CDC i UDC cada vegada són més tenses. Ja no hi ha remei, s'acosta el divorci i la desaparició de CIU. Ho vaig tenir després de veure a un Sánchez-Llibre (el polític, no l'expresident de l'Espanyol) al Telenotícies realment indignat per unes declaracions dels alcaldes de Figueres i Mataró en contra de Duran. Les imatges de la indignació de Llibre són el clar exemple de la mala maror i la tensa relació que tenen Mas i Duran. Però parlem clar. CIU mai ha sigut un partit independentista, de fet, ni tant sols ho és. Va ser Mas qui es va pujar al carro en veure la manifestació del 2012, però Duran va mantenir-se al marge d'aquest projecte.

Mai he cregut en què CIU sigui un partit independentista, bàsicament perquè no té credibilitat defensant aquesta idea. Ara veiem a Mas parlant del dret a decidir i de l'autodeterminació, però pocs mesos abans de l'11/09/2012 el veiem parlant del pacte fiscal. Quin canvi de jaqueta! És molt trist que el partit que té més representació a Catalunya i governa la Generalitat no tingui credibilitat en el seu projecte, sobretot si té a Unió de soci. Duran ho ha dit moltes vegades i molt clar: ''No sóc independentista''. Llavors, si CDC ho és, per què segueix la coalició? Interès de país o de partit?

Ja ho diu el CEO, el procés s'està desinflant. A dia d'avui, els que volem la independència som el 44,1% de la població, mentre els que no la volen són el 48%. Ah! També cal dir que CIU guanyaria les eleccions, però amb 33 escons, i no sumaria majoria ni amb ERC. CIU és un obstacle per a la independència, i Duran és una pedra a la sabata que no fa més que endarrerir el procés i restar-li credibilitat a CDC (de la poca que li queda). És, sens dubte, el moment de trencar aquesta relació que ja fa 37 anys que dura. És el moment de tancar CIU i l'armari i alliberar Catalunya. És, sens dubte, l'hora del divorci.

dimecres, 11 de març de 2015

Què està passant a EITB?

Son temps difícils per a les televisions autonòmiques, i per a les públiques en general. A totes elles hi han crítiques de manipulació i de manca de pluralitat política. Avui he volgut fixar-m'hi a una televisió semblant a Televisió de Catalunya: Euskal Telebista, la televisió pública d'Euskadi. ETB agonitza de forma lenta. Va ser la primera cadena autonòmica en posar-se en marxa, el 31 de desembre de 1982, trencant així el monopoli que tenia TVE. Aquell dia van començar les emissions d'ETB1, l'únic canal del món amb una programació generalista 100% en èuscar. Va ser un moment de glòria, ja que, a més de haver-hi un tercer canal, parlava en la llengua pròpia dels bascos, cosa que després va passar amb els catalans, gallecs i valencians.

La programació d'ETB1 es basava en emetre programes culturals, esportius, infantils i informatius. Ara bé, l'any 1986, amb només 4 anys de vida, aquesta cadena va cometre un error que la va marcar de per vida: llançar un canal en castellà. No sé com als responsables de l'empresa en aquell moment no van passar vergonya passant-se una de les principals raons d'existència, la de potenciar la llengua i la cultura basca. Al llarg dels anys, ETB2 ha proporcionat a l'empresa grans índex d'audiència, cosa que va fer que la direcció decidís invertir més al canal en castellà i anar descuidant l'èuscar.

Així han anat passant els anys, i ETB ha anat tirant, amb més o menys audiència, però aguantant a una audiència força difícil d'aconseguir, ja que als bascos els hi encanta el safareig, i programes com ''Sálvame'' ho arrosseguen tot. De fet, Telecinco és la cadena més vista a Euskadi. Ara, però, la situació de l'EITB és dramàtica. Conflicte laboral, audiències a la baixa i una directora que només compta amb el suport del partit de govern. A Euskal Irrati ha començat un procés d'ERO, cosa que va fer que els treballadors fessin una vaga durant una setmana, cosa inèdita a la ràdio pública basca. A la televisió, el conjunt dels 4 canals de l'ens (ETB1, ETB2, ETB3 i ETB4) no arriba al 12% de l'audiència d'Euskadi. Ni els ''Teleberris'' són referència. S'ha de tornar a creure en la televisió de qualitat. S'ha de potenciar ETB1 com a canal de referència entre els ''euskaldunes'', perquè és molt trist que aquesta cadena no agradi ni al públic a qui va destinada, i reforçar ETB2 amb programes de més qualitat. Pel que fa al canal infantil, ETB3, ha de seguir apostant pels dibuixos i sèries en èuscar.

A la dramàtica situació laboral i d'audiències cal sumar-hi l'equip directiu. La directora general d'EITB, Maite Iturbe, té a tots els partits del Parlament basc en contra seu, excepte el PNB. Fins i tot el PSE, que va votar a favor d'aquesta senyora com a directora. Ara bé, reitero que el principal problema d'EITB va ser abandonar la seva principal funció, la de potenciar l'èuscar. Això va suposar un punt de no retorn. Espero que a TV3 mai es plantegi aquesta qüestió.

dilluns, 9 de març de 2015

20 anys de llargues vacances

Ens passem l'any pencant i, és clar, esperem amb moltes ganes el període de vacances. Hi ha algú, però, que va marxar de vacances i no va tornar. Estic parlant de l'irrepetible Ovidi Montllor, cantant i actor d'Alcoi. Va marxar tal dia fa avui 20 anys, a Barcelona. Quan ens va deixar vam quedar orfes de les seves cançons i, sobretot, de les seves frases, de les que jo sempre destacaré aquesta: ''Hi ha gent a qui no li agrade que es parle, es pense i s'escriga en català. Són la mateixa gent que no li agrade que es parle, es pense o s'escriga''. Gran frase i gran veritat.


Montllor tenia molt clar els seus ideals i els defensava sense importar-li el que digués la gent. Montllor era catalanista i defensor de la llengua catalana, cosa que li va portar alguns problemes al País Valencià. Però ell no s'amagava de res. Penso, sens cap mena de dubte, una persona única, sense pèls a la llengua i convençuda del que feia i perquè ho feia. Avui, però, fa 20 anys que va marxar de vacances. Una gran llàstima. Ovidi, aquest homenatge va per a tu, perquè mai t'oblidarem. De fet, a la nostra memòria sempre romandràs entre nosaltres. Gràcies per tots aquells anys. Mai t'oblidarem!

I vull acabar aquest homenatge amb la seva cançó ''La fera ferotge'' que, personalment, m'agrada molt.

               

Si vols independència, no votis Convergència

A CDC estan desesperats. Ja no saben com aconseguir vots. Després del gerro d'aigua freda d'en Pujol han decidir refundar-se, i ho feien dissabte passat. El seu secretari general, Josep Rull deia que el seu partit no era independentista, sinó nacionalista. Pareu màquines! Han canviat el full de ruta! Si fa 2 anys canviava el rumb de la tripulació convergent cap a l'independentisme moderat, ara el feia tornar al nacionalisme. No sabem si és el mateix nacionalisme autonòmic i caspós de Pujol. Això cal sumar-hi que UDC tampoc és un partit independentista. És a dir, el partit més votat a les últimes eleccions al Parlament de Catalunya i el que governa a més ajuntaments del país diu, en mig procés, que no és independentista. Toca't els collons!

Jo no vaig votar a CIU als comicis del 2012, però sí una majoria de catalans, i una part d'ells van anar a la manifestació de l'11 de setembre. Vaja, en poques paraules, que ens han estat enganyat durant tot aquest temps. CIU és un partit que es ven per un plat de llenties. Així de trist i així de clar. El mateix 2012 vam poder veure a Mas i Camacho pactant uns pressupostos, i alhora, demanant suport a ERC per governar, acord que es va materialitzar el gener del 2013. De fet, CIU no ha volgut mai la independència, de fet, crec que ni tant sols volen el pacte fiscal, sinó que els seus amiguets de Madrid se'n riguin dels catalans. I ho han aconseguit, especialment Pujol i el seu ''Pacte del Magèstic'', i l'Estatut, i tantes i tantes coses. Espero que el 24-M i el 27-S els catalans passem factura a CIU i, si volem la independència, votem a partits independentistes DE DEBÒ.

dissabte, 7 de març de 2015

Ja era hora!

No acostumo a veure el programa d'en Cuní a 8TV, però avui m'he assabentat que dilluns passat va entrevistar a Lluís Tejedor, alcalde del Prat des de fa 33 anys. I, sorpresa, Tejedor va anunciar que aquestes eleccions municipals es presenta per última vegada. Ja era hora! Sí senyor! Quan ho sentit m'he posat a saltar. No m'ho podia creure! Tot i que encara falten 4 anys, els pratencs i pratenques coneixerem un altre alcalde, encara que també sigui d'ICV. 33 anys ocupant el despatx més important de la Plaça de Vila, 1 del Prat, construint i enderrocant alhora, fent i desfent al seu gust, etc...

No sé si per por al canvi o per poca consciència ciutadana, però en Tejedor ha guanyat les eleccions fins a 8 vegades, algunes d'elles amb majoria absoluta. Cap persona a l'estat ha ocupat mai durant tant de temps un càrrec públic, en democràcia, és clar. L'ajuntament del Prat s'ha convertit en una cova, fosca, on els d'ICV i el PSC es claven ganivets constantment, però segueixen units per amor, al poder. Són moltes les coses populistes que ha fet l'alcalde, però la més destacable és, sens dubte, la d'ignagurar la nova Plaça Catalunya pocs mesos abans de les municipals i amb un alcalde imputat per haver cobrat sobresous en valor de dietes a la Federació Catalana de Municipis. Vaja, un rentat de cara però sense que ho sembli. També ha explicat la decisió de l'ajuntament de comprar la Granja Torres, però, quant ens costarà als ciutadans mantenir-la?  Ah! I parlat del plantejament del seu partit respecte la independència, que ara abraça una mena de federalisme. No oblidem, però, que Tejedor es va negar a fer el ple extraordinari sobre el 9-N. Es va acabar fent, però amb molta pressió.

I per acabar vull fer una valoració de l'entrevista. Cuní! Com no li vas preguntar res sobre la FCM? Era pregunta obligada! Un periodista incisiu com se suposa que ets no podia deixar passar aquesta oportunitat. Molt decebut de tú Cuní, en fi, com moltes vegades últimament, per desgràcia.

Si voleu veure, o recuperar l'entrevista, aquí teniu l'enllaç

divendres, 6 de març de 2015

''TV3, el NO-DO separatista''

Des del 2012 que faig un tip de sentir la mateixa cantarella sobre la televisió pública catalana: ''TV3 está al servicio de los nacionalistes catalanes'', ''TV3 manipula y esconde las verguenzas de Mas'', ''TV3 no muestra ni habla de los problemas reales de los catalanes. Sólo separatismo'', ''en TV3 no hay pluralidad'', etc...
I la veritat és que cansa. Portem així 3 anys, tot i que alguns pensen que TV3 viu en una realitat paral·lela i ensenya una Catalunya feliç i sense retallades. I això, evidentment, ho fan sense veure els Telenotícies, ni el ''Els Matins'', ni el ''23/24'' ni el ''Divendres'' ni el ''.CAT'', perquè no volen patir un ''rentat de cervell''.

Doncs bé, aquesta televisió manipuladora, adoctrinadora i cara (alguns afirmen que és la més cara d'Europa, tot i costar 30 euros per ciutadà/any) va programar, en ple prime time, un ''.CAT'' dedicat a la situació actual de la sanitat pública catalana, després de 4 anys de retallades i 2000 milions menys de pressupost, amb la participació del conseller de Salut, Boi Ruiz, i l'exconsellera, Marina Geli. Al debat també hi havien Carme Sabater, presidenta de la Coordinadora d'usuaris de la Sanitat, Consum i Alimentació; Rosa Boyé, metge radiòloga de l'Hospital de la Vall d'Hebron i Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona i el doctor Bonaventura Clotet, especialista en medicina interna i malalties infeccioses de l'Hospital Germans Trias i Pujol. A més, també es va donar veu a la Marea Blanca de Lleida, que lluita contra consorci sanitari a Ponent; en Joan, un autònom que ha hagut s'operar-se per la privada per culpa de les llistes d'espera a la pública i dues infermeres, membres de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública. Algú s'imagina una cosa així al prime time de la televisió pública espanyola?

Ara bé, al debat va faltar la veu de les infermeres i de ''Cafè amb llet''. Són col·lectius que han lluitat molt per seguir mantenint la sanitat pública i no se'ls hi va donar veu. Aquest va ser un factor que caldria tenir en compte si es torna a fer un debat com el d'ahir: convidar a aquests col·lectius. Malgrat això, TV3 va complir amb la seva feina, la d'obrir un debat públic sobre els problemes de la gent. I, a més, va tornar a demostrar que els problemes reals no s'amaguen a la televisió pública catalana. Remarco que hi han alguns a corregir, però sempre es pot millorar. No hi ha res ni ningú perfecte.

També m'agradaria destacar les dades d'audiència. El ''.CAT'' va tenir 250.000 espectadors i un 9,7% de quota de pantalla, davant el 25,8% i els 485.000 espectadors que va tenir ''Gran Hermano VIP''. M''abstindré de fer cap comentari.

Si no vau veure el programa, aquí el podeu recuperar.

           

dijous, 5 de març de 2015

Habemus pressupostos

Ha costat, però ja els tenim aquí. Amb un mes de retard, per la impugnació del PP, el Parlament ha aprovat els pressupostos per al 2015. Només CIU i ERC han votat a favor dels comptes de Mas-Colell. La oposició, per contra, assegura que són ''uns pressupostos antisocials''. I tenen raó. Són antisocials i no s'agafen per cap banda. Amb el dèficit fiscal i totes les retallades, d'on treurà la Generalitat 2500 milions d'euros per retornar als funcionaris la paga extra del 2013? D'on treurà el govern diners per aturar les retallades a salut, educació i resta de serveis públics? Què passarà amb les estructures d'estat? Ja s'han aprovat, però la quantitat de dubtes que encara generen és important. Consoliden les retallades.

Tenim el 24-M i el 27-S a l'horitzó i, evidentment, els partits ja estan en campanya. Ara toca fer el que cap govern ha fet en 4 anys. A més, el govern destina una partida a les estructures d'estat en detriment de les que ja tenim i oblidant-se de la més important: les persones. Aquesta última és l'estructura d'estat més important que té Catalunya, i sense ella, no arribarem enlloc. M'agradaria preguntar-li al pobre Mas-Colell com s'ho fa per aguantar cada dia aquests mal de caps. Perquè en té un tip. Ara bé, és la seva feina. Esperem, també, que siguin els últims pressupostos d'una Catalunya autonòmica i els propers siguin sobirans.

diumenge, 1 de març de 2015

Efectivament, Catalunya no s'ho mereix això

Perdoneu, però durant tot aquest temps he anat acumulant feina que ara he hagut de fer, i aquesta setmana ha sigut prou important com per comentar-la. Començaven amb les compareixences dels Pujol al Parlament, el dilluns. Ai! Quin gran dia, de veritat! En Pujol deixant anant una nova frase per a la història, el ''Diuen, diuen, diuen''. La Marta dient que els seus fills van ''amb una mà al davant i l'altre al darrere'' (permeteu que rigui). I, finalment, en Júnior donant explicacions detallades de totes les seves activitats, amb pèls i senyals, en una compareixença de més de 4 hores. El més destacat va ser el CD de la Camarga. Espero que es faci públic, perquè tenim dret a saber què deien la Camacho i la Maria Victòria Alvárez en els seus plans per salvar Espanya.

Aquest mateix dilluns era el dia en què Rita Barberà ens ensenyava que no té ni idea de la llengua de la seva ciutat i la seva comunitat (no entraré en merders). Com pot ser que Barberà, en 20 anys d'alcadessa, no hagi après que el fred és a l'hivern i no l'estiu? Que no ''lleguem'' sinó que arribem? I el més important, encara no sap què en català no existeix el caloret, sinó el caliu o l'escalfor? Nova demostració de com els nostres polítics ens prenen per idiotes, i nova demostració de que saben fer el ridícul molt bé.

Dimarts començava el debat sobre política general al Congrés dels Diputats. Un debat on destaco les poques llums de Villalobos jugant al CandyCrush mentre parla el president del govern, i el poc respecte que aquest té cap als ciutadans dient que d'aquí a que acabi la legislatura crearà 3 milions de llocs de feina, quan no ha sigut capaç de fer-ho en 4 anys. Una nova mostra de què estem en campanya sense estar-ho. A més, el cara-cara entre Sánchez i Rajoy demostra el seu poc compromís pels ciutadans, llençant-se els plats per sobre en lloc de trobar solucions a l'actual dramàtica situació. I no vull passar per alt el comentari de Pablo Iglesias on deia que ell és ''el veritable cap de l'oposició''. Una cosa són els resultats de les enquestes, però ara per ara Podem no té representació a cap cambra espanyola, que és la realitat.

Ha acabat passant el què tots pensàvem. El CGPJ ha suspès durant 3 anys al jutge Santiago Vidal per haver escrit un esborrany de la Constitució catalana en el seu temps lliure. No esperava un altre cosa, tractant-se d'una justícia altament polititzada pel partit del govern. Com passava a la dictadura, el jutge Vidal ha estat ''expulsado por desafecto al régimen''. Des d'aquí una forta abraçada. Mai podrem agrair-li la seva valentia. Gràcies, moltes gràcies de veritat.

I una nova controvèrsia de la llei Wert. La religió passarà a dedicar-se únicament a la catòlica, obviant la resta de religions. Una nova mostra de com cada vegada ens acostem més a l'escola dels anys gloriosos del caudillo que a una escola adaptada a Europa, quina vergonya senyors.

Després de fer aquest petit resum de la setmana és impossible negar que Catalunya no s'ho mereix. Si ha acabat amb l'estómac regirat i els collons encara més inflats, aquí deixo l'enllaç del ''Polònia d'aquesta setmana. Li ven asseguro que riurà.