diumenge, 1 de març de 2015

Efectivament, Catalunya no s'ho mereix això

Perdoneu, però durant tot aquest temps he anat acumulant feina que ara he hagut de fer, i aquesta setmana ha sigut prou important com per comentar-la. Començaven amb les compareixences dels Pujol al Parlament, el dilluns. Ai! Quin gran dia, de veritat! En Pujol deixant anant una nova frase per a la història, el ''Diuen, diuen, diuen''. La Marta dient que els seus fills van ''amb una mà al davant i l'altre al darrere'' (permeteu que rigui). I, finalment, en Júnior donant explicacions detallades de totes les seves activitats, amb pèls i senyals, en una compareixença de més de 4 hores. El més destacat va ser el CD de la Camarga. Espero que es faci públic, perquè tenim dret a saber què deien la Camacho i la Maria Victòria Alvárez en els seus plans per salvar Espanya.

Aquest mateix dilluns era el dia en què Rita Barberà ens ensenyava que no té ni idea de la llengua de la seva ciutat i la seva comunitat (no entraré en merders). Com pot ser que Barberà, en 20 anys d'alcadessa, no hagi après que el fred és a l'hivern i no l'estiu? Que no ''lleguem'' sinó que arribem? I el més important, encara no sap què en català no existeix el caloret, sinó el caliu o l'escalfor? Nova demostració de com els nostres polítics ens prenen per idiotes, i nova demostració de que saben fer el ridícul molt bé.

Dimarts començava el debat sobre política general al Congrés dels Diputats. Un debat on destaco les poques llums de Villalobos jugant al CandyCrush mentre parla el president del govern, i el poc respecte que aquest té cap als ciutadans dient que d'aquí a que acabi la legislatura crearà 3 milions de llocs de feina, quan no ha sigut capaç de fer-ho en 4 anys. Una nova mostra de què estem en campanya sense estar-ho. A més, el cara-cara entre Sánchez i Rajoy demostra el seu poc compromís pels ciutadans, llençant-se els plats per sobre en lloc de trobar solucions a l'actual dramàtica situació. I no vull passar per alt el comentari de Pablo Iglesias on deia que ell és ''el veritable cap de l'oposició''. Una cosa són els resultats de les enquestes, però ara per ara Podem no té representació a cap cambra espanyola, que és la realitat.

Ha acabat passant el què tots pensàvem. El CGPJ ha suspès durant 3 anys al jutge Santiago Vidal per haver escrit un esborrany de la Constitució catalana en el seu temps lliure. No esperava un altre cosa, tractant-se d'una justícia altament polititzada pel partit del govern. Com passava a la dictadura, el jutge Vidal ha estat ''expulsado por desafecto al régimen''. Des d'aquí una forta abraçada. Mai podrem agrair-li la seva valentia. Gràcies, moltes gràcies de veritat.

I una nova controvèrsia de la llei Wert. La religió passarà a dedicar-se únicament a la catòlica, obviant la resta de religions. Una nova mostra de com cada vegada ens acostem més a l'escola dels anys gloriosos del caudillo que a una escola adaptada a Europa, quina vergonya senyors.

Després de fer aquest petit resum de la setmana és impossible negar que Catalunya no s'ho mereix. Si ha acabat amb l'estómac regirat i els collons encara més inflats, aquí deixo l'enllaç del ''Polònia d'aquesta setmana. Li ven asseguro que riurà.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada