divendres, 13 de març de 2015

S'acosta el divorci

Les relacions entre CDC i UDC cada vegada són més tenses. Ja no hi ha remei, s'acosta el divorci i la desaparició de CIU. Ho vaig tenir després de veure a un Sánchez-Llibre (el polític, no l'expresident de l'Espanyol) al Telenotícies realment indignat per unes declaracions dels alcaldes de Figueres i Mataró en contra de Duran. Les imatges de la indignació de Llibre són el clar exemple de la mala maror i la tensa relació que tenen Mas i Duran. Però parlem clar. CIU mai ha sigut un partit independentista, de fet, ni tant sols ho és. Va ser Mas qui es va pujar al carro en veure la manifestació del 2012, però Duran va mantenir-se al marge d'aquest projecte.

Mai he cregut en què CIU sigui un partit independentista, bàsicament perquè no té credibilitat defensant aquesta idea. Ara veiem a Mas parlant del dret a decidir i de l'autodeterminació, però pocs mesos abans de l'11/09/2012 el veiem parlant del pacte fiscal. Quin canvi de jaqueta! És molt trist que el partit que té més representació a Catalunya i governa la Generalitat no tingui credibilitat en el seu projecte, sobretot si té a Unió de soci. Duran ho ha dit moltes vegades i molt clar: ''No sóc independentista''. Llavors, si CDC ho és, per què segueix la coalició? Interès de país o de partit?

Ja ho diu el CEO, el procés s'està desinflant. A dia d'avui, els que volem la independència som el 44,1% de la població, mentre els que no la volen són el 48%. Ah! També cal dir que CIU guanyaria les eleccions, però amb 33 escons, i no sumaria majoria ni amb ERC. CIU és un obstacle per a la independència, i Duran és una pedra a la sabata que no fa més que endarrerir el procés i restar-li credibilitat a CDC (de la poca que li queda). És, sens dubte, el moment de trencar aquesta relació que ja fa 37 anys que dura. És el moment de tancar CIU i l'armari i alliberar Catalunya. És, sens dubte, l'hora del divorci.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada