dimecres, 29 d’abril de 2015

Tot val a la política?

No fa massa coneixíem, de la mà del digital ''El Singular'', que el PSC i el PP presentaven el que s'anomena ''llistes fantasma'', és a dir, llistes electorals per a les municipal a pobles on els candidats socialistes i/o populars que s'hi presenten no viuen al poble en qüestió, i fins i tot n'hi han que ni tant sols viuen a Catalunya. Per exemple, si vostè és veí d'Estamariu (Alt Urgell) i vol votar al PSC es trobarà com a candidata a Elixabete Benito Arratibel, una noia de 23 anys, militat de les Joventuts Socialistes de Catalunya i resident a l'Hospitalet del Llobregat. El mateix passa a Gósol (Berguedà). Si vostè escull la llista popular en aquesta població s'hi trobarà que està encapçalada per Jorge Agustín Porqueras, resident a Fraga i que, per cert, va presentar-se a la mateixa població fa 4 anys. Va treure 4 vots.

Segons la Llei Orgànica de Règim Electoral (LOREG) aquesta pràctica és completament legal. D'acord. Fins aquí bé però, és ètic? És correcte utilitzar aquesta pràctica tant vergonyosa per aconseguir un grapat de vots? És lícit aconseguir calés així, enganyant al ciutadà? Perquè cal recordar que aquests vots poden ajudar als partits a entrar als consells comarcals i que aquestes llistes, en poblacions de 100 i 250 habitants, poden suposar 250 euros pel partit. No es pot descriure de cap altre forma que de vergonya. Però que es pensen, que els ciutadans som una colla de beneïts aborregats que no ens n'adonem d'aquestes pràctiques dignes de ser portades davant la justícia? Espero que, després de l'esclat d'aquest escàndol, s'apliqui una reforma urgent a la LOREG. Aquestes pràctiques no poden seguir d'aquesta forma tant barroera, sobretot quan l'eslògan dels populars és ''els catalans som gent legal''.

A part del descrèdit en que han caigut el PSC i el PP (si no havien caigut abans), aquestes llistes demostren el desarrelament d'aquestes formacions al territori. La manca de presència de socialistes i populars a Catalunya demostra la poca capacitat d'aquestes formacions a la mal denominada zona de ''comarques''. El PSC ha passat a ser un partit pura i estrictament urbà, concentrat a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i ciutats com Lleida i Tarragona. En el cas del PP, que ja fa anys que ho fa, és el primer pas cap a la consolidació d'un partit residual tant a l'àmbit parlamentari com municipal català.

dimarts, 21 d’abril de 2015

Replantejar la llei del menor

Assistíem ahir amb estupefacció a un trist succés a l'Institut Joan Fuster de Barcelona. Un alumne de 13 anys, és a dir de 2n d'ESO, havia arribat tard. Entra al col·legi, agredeix a la mestra de castellà i a la seva filla i mata a un mestre substitut de 35 anys de Lleida. Cotxes de mossos a la porta, ambulàncies, xafarders, ... Vaja, al més pur estil dels EUA. Ningú l'ha vist, però ha de ser una imatge dura. Crec que ha hagut de ser dur per al noi, però també per als companys que van haver d'anar a declarar a la comissaria de Les Corts.

Estava jo sopant ahir al vespre mentre sentia a la consellera Rigau al Telenotícies. Deia que és cosa ''d'un brot psicòtic''. No dic que no però, ningú era conscient però, ningú tenia previst que aquest nano podia patir-ho? Potser els metges no ho havien detectat, no ho nego, però se'm fa estrany ja que és una cosa que, normalment, figura a l'historial mèdic del pacient en qüestió. I una altre cosa, si hi havia gent que sabia que tenia una llista negra, per què no es va actuar abans per prevenir escenes com les d'ahir?

El pitjor d'aquest cas és que, segons l'actual Codi Penal aquest nano no pot ser imputat ni jutjat, ja que no arriba als 14 anys i només se'l pot reeducar. Passa això perquè ''fins als 14 anys les persones no tenen responsabilitats''. Puc estar d'acord amb això en alguns aspectes, però als 13 anys ja es té prou seny com per saber que una ballesta pot arribar a matar. Crec que cal una reforma de la llei del menor i rebaixar l'edat, com a mínim, els 12 anys. Encara no és una persona cuita del tot però s'hi va acostant, Un fet que em torna a deixar petrificat són les piulades catalanofòbes que alguns beneïts varen escriure ahir missatges sobre aquest cas. No aprendrem mai o què?

I, per acabar, vull mostrar les meves mostres de dol més sinceres a la família de la víctima i a la del presumpte culpable. Potser és un noi normal, sense problemes mentals, però serà dur per a ell i per a la seva família haver de viure amb aquest fet per tota la vida.

dimecres, 15 d’abril de 2015

El que és i no és essencial

Espanya és un país paradoxal. La ministra de Foment és metgessa, mentre el ministre de Sanitat és advocat. Doncs bé, si això ja és prou ridícul li hem de sumar que el ministre d'Afers Exteriors es dedica a parlar d'economia. Deia ahir el senyor Margallo, sempre disposat a crear polèmica, que les autonomies haurien de finançar només els serveis públics essencials, és a dir, la sanitat i l'educació, i deixant completament de banda la resta de serveis, especialment les televisions públiques, ja que hi ha una cadena pública mare, Televisió Espanyola, o ja no calen més cadenes públiques.

Qui és vostè, senyor Margallo, per dir-nos als catalans què és i que no és essencial? És el President de la Generalitat, el conseller d'economia o un important economista? Que jo sàpiga és el ministre d'Afers Exteriors, no d'Economia i/o Hisenda. Això no és cosa seva? Qui és vostè per decidir si TV3 i Catalunya Ràdio són o no són essencials? Doncs sí que ho són. Els mitjans públics de la Corporació fan una feina excel·lent i molt professional per cohesionar el país i seguir normalitzant el català als mitjans de comunicació, cada vegada amb menys recursos. I les xifres ens avalen, perquè TV3 és líder a Catalunya i Catalunya Ràdio és la segona ràdio més escoltada del país. Les xifres diuen que els ciutadans de Catalunya estem contents amb el servei audiovisual que ens ofereix la CCMA i volem que segueixi. Sembla que vostè sigui més partidari de  seguir pagant aeroports sense avions, AVEs sense passatgers, autopistes fallides, etc... És molt més important l'AVE Toledo-Cuenca-Albacete que mitjans de proximitat. Ara bé, inverteixen en AVE però en el Corredor Mediterrani ni parlar-ne!

Com a català estic molt orgullós de pagar els 30 euros anuals que em consten a l'any TV3 i Catalunya Ràdio, i si fossin més ho faria amb molt de gust, perquè sé que aquests diners van destinats a una televisió i ràdio de qualitat, al foment del català, la cohesió del país i a la indústria audiovisual catalana. No tindré cap problema en pagar-me la tele. Ara bé, vull que em descompti fins a l'últim cèntim que em costen RTVE, Telemadrid, Canal Sur, Castilla-La Mancha TV, Aragón TV, etc... Només vull pagar els meus mitjans, no els dels altres. O, si ho prefereix podem votar-ho en referèndum. ''Vol vostè seguir pagant la CCMA? En cas afirmatiu, vol vostè que només la paguem els catalans?''. Deixi de fer el ridícul senyor ministre i dediqui's a la seva feina, que poc els queda a la Moncloa.

Per cert, aquí pot escoltar la fantàstica portada que ha fet Mònica Terribas a ''El matí de Catalunya Ràdio'' sobre aquest afer. Segur que l'interessa.

           

dilluns, 6 d’abril de 2015

Els Mossos, cos de seguretat o repressió?

Aquesta pregunta em balla pel cap des de ja fa temps, però és ara quan decideixo fer aquest article sobre la policia catalana. Una policia no massa ortodoxa pel que sembla. Ahir era diumenge, i estava mirant el partit del Barça. Estava avorrit, i vaig decidir agafar el mòbil i buscar fotografies de gent que conec. Vaig decidir buscar-ne d'un tal Bertran Cazorla, periodista i politòleg. Quan va sortir el seu nom va sortit acompanyat de la paraula ''mossos''. Vaig donar-li i surt la notícia: ''Imputats tres mossos pel cas del periodista Bertran Cazorla'' (Novembre del 2013).

Vaig començar a llegir i vaig quedar garratibat. Uns mossos de Ciutat Vella, el mateix districte on varen passar els fets de ''Ciutat Morta'', l'havien apallissat dintre de la comissaria del districte després de presenciar uns Mossos que practicaven una detenció il·legal. Les dues versions són oposades, com és lògic, però el més greu es que els Mossos poden dur a terme aquest tipus de pràctiques IL·LEGALS amb total impunitat. És molt trist, però la imatge que tenim els catalans de la nostra policia és la d'un cos violent i desmesurat. Desconec per complet quin bestiar es mou per les comissaries catalanes, però imagino que, alguns, molt pacífics no deuen ser.

I no és només aquest cas. Són les manifestacions on sempre es veuen imatges dels Mossos repartint a tort i a dret amb la porra. Són les imatges que surten a ''Ciutat Morta''. Són els desnonaments...
Per a què serveixen els Mossos? Per vetllar per la nostra seguretat o per amenaçar-nos? Per a protegir-nos o per a reprimir-nos? Preguntes a les que, i és molt trist dir-ho, no trobo resposta. La policia no és massa amiga del poble, això aquí i a la Xina popular, però una cosa és una cosa i un altre és que els Mossos semblin la Guàrdia Civil dels anys 50, en plena dictadura franquista.

Penso que, si volem acabar sent un estat els Mossos són necessaris, com la CCMA i l'Institut Català de la Salut, perquè necessitem un cos de policia preparat per a garantir la nostra seguretat, sempre de caràcter civil. Ara bé, si en una Catalunya independent els Mossos seguiran treballant amb la mateixa agressivitat i impunitat ja podem desmantellar-los i instal·lar-nos en una anarquia on tothom faci el que li doni la gana i més. Volem cossos de seguretat, no de repressió.

Un periodista acusat d'atemptat contra l'autoritat denuncia els Mossos per maltractaments
Cazorla acusa els Mossos d'inventar-se l'agressió per encobrir una actuació "desproporcionada, il·legal i indigna"