divendres, 19 de juny de 2015

CIU, punt i final

Ha trigat, però ja ha arribat. CIU s'ha trencat. Després de 37 anys de matrimoni de conveniència, la federació nacionalista ja és cosa del passat. La pregunta d'Unió ha sigut el detonant que ha posat fi a una relació que, des de l'inici del procés, no tenia cap mena de sentit. El tàndem Mas-Duran estava ple de bonys degut a les patacades que s'ha fotut d'ençà el 2012 fins als nostres dies. Des de CDC asseguren que ells volen trencar la federació per apostar per un full de ruta independentista, i a UDC diuen que no volen trencar la federació i asseguraran l'estavilitat al govern, però han retirat els seus consellers: Joana Ortega, vicepresidenta; Ramon Espadaler, conseller d'Interior i Josep Maria Pelegrí, conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

Ja fa molt de temps que jugava les travesses a favor de la ruptura, perquè aquest no tenia cap sentit des de es van ajuntar CDC i UDC en una mateixa coalició. I més es va accentuar el sense sentit a l'inici del procés. Des de l'any 1978 es veia d'una hora lluny que allò, tard o d'hora, acabaria malament. Ara, durant l'etapa autonomista, CIU fou una marca que vengué molt i molt bé. Així que el cotxe que conduïa Pujol anava endavant posant-li pegats a les rodes quan punxava. I au, anar fent com si res. Quan Duran i Lleida va aconseguir la direcció d'UDC la corda es va tensar encara més però, possiblement, l'inici d'aquest desenllaç fou la succecció de l'expresident. Duran es presentava com a candidat a substituïr Pujol, fins i tot va entrar al govern, i li va caure com una patada als collons que triés a Mas com a succesor. Després vingué la ''travesia del desert'', i els partits varen estar un pèl més units, fins al 2012. Amb el procés, Mas decideix apostar per un full de ruta independentista, mentre Duran prefereix tirar per la 3a via. I així fins al divorci.

Malgrat CDC justifiqui la ruptura amb l'excusa del seu full de ruta, seguirà sent un partit autonomista, com a molt sobiranista, però no independentista. Ara bé, ningú dubta que Mas ha decidit trencar ara la federació perquè podrà potenciar millor ''la llista del president'', sense haver de carregar el mort de Duran i els seus deliris independentistes. Ara el panorama català perdrà, possiblement, el partit que representa al catalanisme moderat. Un partit sobredimensionat que, si es presenta en solitari, passarà a tenir una presència residual. No cal dubtar que aquest és el major servei de CIU al país: la seva defunció. Descanseu en pau Puta i Ramoneta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada