dimarts, 7 de juliol de 2015

Ai PSC. Qui t'ha vist i qui et veu!

Recordo quan el PSC era un partit important dintre del panorama polític català. Recordo quan aquest partit concentrava gairebé la totalitat del poder al nostre país (Generalitat, ajuntaments de les 4 capitals, diputacions i consells comarcals). I recordo, sobretot, aquella època en què el PSC era un partit catalanista (o almenys, ho era més que ara). Què en queda d'aquell PSC? Malauradament, res més que el record. Ha passat de ser un partit amb moltes coses a dir a ser un partit sense propostes, dividit i cada vegada amb menys representació i militants. Fixi's si estan malament que, parlant de renovació, van confiar el timó del partit a Miquel Iceta, una persona que forma part de la direcció del partit des de l'any 1984.

El problema del PSC ve de lluny. Tot comença el 2003, amb l'arribada a la Generalitat del primer Tripartit. Era el moment àlgid del partit. Tenien les 4 capitals i havien aconseguit fer fora de la Generalitat a un Pujol que l'ocupava des de feia 23 anys. Un govern marcat per l'esfondrament del Carmel i l'estatut. Aquella experiència, però, no va sortir com s'esperava, i va acabar amb la sortida dels consellers d'ERC del govern, derivant així en un Maragall que es veié obligat a convocar eleccions anticipades. D'aquelles eleccions en tornà a sortir un tripartit d'esquerres, aquell cop, capitanejat per José Montilla. Doncs bé, esclatà la crisi econòmica, hi hagué una gran sequera i el Constitucional escapçà l'estatut que els catalans vam aprovar en referèndum en majoria. La gestió de tot això derivà en una majoria de CIU a les eleccions del 2010, en les que Mas arribà a la presidència de la Generalitat.

Montilla abandonà el vaixell i li passà el testimoni a Pere Navarro, llavors alcalde de Terrassa. Aquest home va decidir canviar de rumb el PSC (igual que va fer Mas amb CDC) i passar-se al federalisme, venent-ho com a alternativa a l'independentisme i a l'unionisme de les eleccions del 2012. I, com poden imaginar-se, la patacada fou brutal. 20 diputats i 3a força al Parlament, els pitjors resultats de la història del partit. Ara, la gota que va fer vessar el got foren les eleccions europees del 2014, passant de ser primers a tercers. Això va precipitar la dimissió d'un Navarro qüestionat pel seu propi partit i sense la capacitat de plantar cara a qui calgués.

Com he dit abans, ara és Iceta qui lidera un partit sense rumb. Fixi's si van sense rumb que volen pactar amb Duran a les eleccions del 27-S! Això sí que és desesperació! Però jo. si fos Iceta, faria el mateix. Les enquestes pronostiquen que el PSC passarà a tenir un paper residual al nou Parlament català. És el resultat d'anys de mal govern, indefinició i compromís amb Madrid. La història jutjarà i posarà a tothom al seu lloc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada