dijous, 9 de juliol de 2015

I al final, què?

El proper 27 de setembre tenim, en principi, una cita amb les urnes per acabar de completar allò del 9-N. Falten poc més de 2 mesos i encara no sabem com seran aquests comicis, qui es presentarà i, el més important, què passarà el 28 de setembre, el veritable dia clau. Ahir escoltava a Mas a Can Cuní i no puc evitar la confusió alhora de saber com s'han confeccionar les llistes. Seran unes eleccions plebicitàries de debò per iniciar un procés constituent per dur-nos a la independència, o serà una nova enredada convergent? Haurem de votar a polítics o a membres de la societat civil? I, el més important, hi hauran partits o ''llista del/amb el president''?

Aquesta indefinició que regna sobre tots nosaltres és terriblement perillosa, i més ara que falta tant poc per a les eleccions. A més, val recordar que el parlament s'ha de dissoldre aquest agost per poder celebrar les eleccions. Tenim a ERC, CUP, ANC i Òmnium demanant una llista unitària sense polítics en actiu per una banda i, per l'altra, tenim a Mas i CDC fent valor el capital dels polítics en actiu. Això a l'independentisme. Perquè, mentrestant, Ciutadans proposa fer un govern de concentració amb PSC i PP per tenir un govern constitucionalista. Ah! I a Madrid tenim a Rajoy avisant que ningú se saltarà la llei. Un autèntic desgavell i maldecap. Això no hi ha qui ho entengui. I el temps és escàs.

Aquest ha estat el gran problema de l'independentisme: que sempre ha preferit la cadira de qualsevol institució abans que la sobirania del seu país, i això va sobretot per ERC (i CDC des del 2012). Abans podria servir perquè l'índex d'independentistes era força irrisori. Ara, però, el moment és decisiu i val la pena fer un front per poder declarar el Parlament de Catalunya sobirà davant d'Espanya i poder proclamar la independència. Ara, també crec que hem deixat refredar el moment i aixecar això costarà un pèl força.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada