diumenge, 6 de setembre de 2015

Compte! Un tsunami vol destruir Catalunya Ràdio!

Normalment no escolto la ràdio de 12 a 1 del migdia perquè a aquestes hores sóc a la feina. Però ara, que encara sóc de vacances, aprofito els pocs dies de disbauxa que em queden i vaig decidir escoltar la ràdio a aquella hora. A casa fa anys que al dial tenim dues emissores fixes: Catalunya Ràdio i Catalunya Informació (i RockFM, que a mon pare li agrada molt). Em disposava jo a escoltar La vida, el nou programa de la Sílvia Cóppulo i, quina veu em trobo de col·laboradora? Sí, la Karmele Marchante. Aquella del ¡Qué te calles, Karmele!, aquella que volia a anar a Eurovisió, aquella que surt cada tarda al Sálvame i aquella que defensa la independència amb tanta fervor.

Algun espavilat pensarà: Clar, com que és independentista la fitxen a la ràdio pública!. Jo em desisteixo a creure aquesta teoria perquè crec que els dirigents de Catalunya Ràdio i de la CCMA encara mantenen una mica de seny com per fitxar a una ''periodista'' amb un currículum tant fosc com el d'aquesta senyora. Espero i desitjo que els que manen a Sant Joan Despí encara els quedi una mica de dignitat (si no l'han perduda tota) i una mica de raó com per pensar tenir en nòmina a aquesta senyora tant esperpèntica que sempre s'ha mogut en els cercles del periodisme de safareig i burxar entre els drames de quatre famosos de pa sucat amb oli. Tot rau de l'amistat que mantenen la senyora Cóppulo i la senyora Karmele. I és veu que li deu haver dit: ''Escolta, presentaré un nou programa a Catalunya Ràdio. Hi vols participar, amiga?''. I l'altre  li va dir: ''I tant! Però faré aparicions estel·lars, que jo no vull deixar el Sálvame''.

Em sembla vergonyós que es contracti a aquesta senyora, tenint en compte la quantitat de periodistes que han enviat a l'atur. I compte, jo no sóc qui qüestiona la professionalitat d'aquesta senyora, són els fets. Ha participat en programes com Tómbola, Supervivientes, Sálvame, Campamento de Verano, ... Entre altres. Jo no vull que una persona que s'ha passat mitja vida xafardejant la vida dels altres treballi en una emissora de la qual sóc propietari. No ho puc consentir perquè, a més de carregar-se l'essència de Catalunya Ràdio i TV3, es carrega el servei públic d'aquesta ràdio que tant va aconseguir aixecar.

Si volia tornar a Catalunya podia haver anat a 8TV amb la Rahola o a Trencadis, aquell programa que presenta la Barneda cada tarda i, que segons el senyor Monegal, mostra la Catalunya que no ensenya TV3, és a dir, la real. Doncs fixi's si és real aquesta Catalunya que l'1 de setembre va tenir un 1,8% de quota. Tot Catalunya estava pendent del programa perquè no és la versió oficial que vol ensenyar-nos el senyor Mas. Ara que Catalunya Ràdio començava a retallar distàncies a Rac1, veig aquest fitxatge com el trencament d'aquesta tendència i la pèrdua del servei públic de l'emissora, com ja he dit he dit abans, però cal recordar. Espero que els responsable d'això actuïn com correspon en aquestes circumstàncies, és a dir, dimitint.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada