dilluns, 28 de setembre de 2015

El 1r pas cap a la República catalana

Ja ha passat. El 27-S ja és història, i ens deixa un bon grapat de titulars. Abans de tot, tinc l'obligació moral de felicitar la CUP, que ha triplicat els seus resultats respecte les passades eleccions i tindrà la clau de la governabilitat, però també a Ciutadans, per haver aconseguit ser la 2a força al Parlament, triplicant els seus resultats d'ençà el 2006. Doncs bé, fetes les respectives felicitacions, anem a la teca. Ahir hi hagué una clara victòria sobiranista. No és pot negar, perquè Junts pel Sí ha aconseguit imposar-s'hi a les 4 demarcacions i a les 42 comarques catalanes. El seu triomf és incontestable. Ara bé, això no nega que siguin uns resultats un pèl decebedors, ja que aspiraven a una majoria absoluta incontestable.

Igualment, però, tampoc podem deixar de banda que, per primer cop a la història, el Parlament tindrà una majoria inequívocament independentista, amb 72 diputats i diputades favorables a la independència. La fórmula de Junts pel Sí ha aconseguit uns bons resultats, però depèn de la CUP per a poder formar un govern sòlid i poder-lo investir. A l'altre cara de la moneda, trobem el PSC, el PP i Catalunya Sí que es Pot, els grans damnificats d'aquests comicis. La traïció al catalanisme dels primers, la corrupció, el mal govern i la política sobre Catalunya dels segons i la indefinició dels tercers han donat els seus fruits. La fórmula de Podemos-ICV a Catalunya no ha funcionat, i menys ho ha fet el discurs pujat de to de García-Albiol. Al PSC, però, tot i treure els pitjors resultats de la seva història, estant contents i l'Iceta balla amb més èmfasi que mai. Tot el contrari de la seu d'Unió, que es va quedar sense representació. Sembla que els catalans no volem terceres vies ni romanços i preferim tirar pel dret, que ja toca.

I, sorpresa, totes les forces unionistes compten ara els vots. Caram! No eren unes eleccions normals i corrents? No era això uns comicis com els del 2012? Llavors, perquè ara comptem els vots? Ah, la tàctica dels perdedors, que s'han quedat sense recursos i ells que no sumen, ni en vots ni en escons, ara s'apunten al carro del plebiscit. Quina barra, escolta! Quan no tens res a què culpar el teu fracàs, t'agafes al primer que pots com si ho fessis a un ferro roent. Igualment, però, els vots independentistes sumen el 47,7% dels vots. Si alguna cosa ha quedat clara és que la gent ha respost en massa a les urnes i la democràcia s'ha imposat de forma contundent a casa nostra. Aquests són els primers fonaments cap a la construcció de la república independent de Catalunya. Una república que hem somiat molt i que ara tenim a tocar. Només cal esforçar-s'hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada