dimecres, 2 de setembre de 2015

L'Europa de la vergonya

Durant tot l'estiu veiem, amb resignació, com milers d'inmigrants intenten arribar a Europa per tenir una mica d'esperança en un futur que era negre als seus països (Síria, Líbia, etc ...). Aquesta gent, que ha hagut de pagar grans quantitats de quartos a màfies sense escrúpols (algunes d'elles els han deixat morir, literalment) per poder trepitjar sòl europeu. Per a ells Europa és la terra del progrés i de l'esperança. És la terra a on poden tenir una segona oportunitat després de tot el que han passat. I els europeus, enlloc d'ajudar-los, els retenim a Sèrbia i a Hongria per a que no puguin arribar a on ells volen. Una vergonya.

L'Europa de la fraternitat i de ''la feina en equip per sumar'' ha decidit deixar tirats a milers de persones sense esperança, sense futur i, sobretot, sense diners, que és el que mou a aquesta Unió. I tot això amb el beneplàcit del senyor Mariano Rajoy, que aplaudeix amb estridència quan la Merkel diu que ''l'espai Shengen està en perill''. Per coses com aquestes hauria de dimitir. Posaré un cas persona. Què hagués passat si França hagués decidit tancar la frontera durant la Guerra Civil davant l'èxode d'espanyols? Doncs que al meu besavi l'haurien afusellat. Igual que al meu besavi a milers de persones.

Tant ens costa tenir una mica de solidaritat amb aquesta gent? Tant poc empàtics som els europeus? Aquesta gent no ve aquí a saquejar-nos i a enriquir-se de nosaltres (que és el que Europa i els EUA han fet amb l'Àfrica, per cert). Tant egoistes som que no els podem deixar dormir ni en un alberg durant uns dies? Estem tant malalts que hem de posar tanques de filat a les fronteres? Hem arribat a una situació de degradació personal que serà difícil superar. Ara ja s'han passat tots els límits. Segurament, d'aquí un anys dirà la gent: ''Mira que malament va gestionar Europa el drama de la inmigració, deixant a milers de persones penjades sense ajuda i sense res. En aquell moment m'hagués fet vergonya ser europeu''. Doncs això és el que sentim molts a dia d'avui. Vergonya, vergonya i més vergonya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada