dijous, 29 d’octubre de 2015

Fent via (però amb obres a la carretera)

Dilluns teniem la constitució de l'XI legislatura democràtica del Parlament de Catalunya, sorgida dels resultats obtinguts a les eleccions del passat 27 de setembre. Fou un dia de veritable goig que ens va deixar imatges formidables, com la Carme Forcadell exercint de presidenta de la cambra (2a institució del país)i cridant Visca la República Catalana!, i a la cap de l'oposició, la senyora Inés Arrimadas, de braços creuats i mirant cap a una altre banda quan sonava ''Els segadors''. Dues imatges carregades de simbologia. La primera deixa clar que aquesta ha de ser la legislatura definitiva cap a la proclamació de l'estat propi i, que per fer-ho, serà necessari l'impuls de la societat civil (que prou s'ha mobilitzat), i la segona evidencia la poca estima que tenen els membres de Ciutadans cap als símbols catalans. Símbols que, per cert, també diuen ser seus.

I, 24 hores de la jornada, Junts pel Sí i la CUP signaven una declaració formal per començar a trencar les relacions amb l'estat espanyol. El segon punt ho diu força clar: El Parlament de Catalunya declara solemnement l'inici del procés de creació de l'estat català en forma de república. També ho deixa força clar el punt 9, que fa referència a desobeir les sentències del TC, tribunal que consideren completament desautoritzat arran de la sentència del juny de 2010 referent a l'Estatut. D'antuvi és tota una declaració d'intencions per part dels grups independentistes, que són majoria en escons i en vots.
És una bona forma de començar la legislatura, deixant clar des del primer moment el caràcter que ha de tenir aquest mandat que tot just comença.

Ara bé, això no ha durat gaire. Els partits unionistes (C's, PSC i PP) han fet un front comú per aturar aquesta ''il·legalitat antidemocràtica''. I Catalunya Sí que es Pot ha registrat una resolució alternativa. Valorant primer els partits unionistes, només cal recordar-lis els resultats de les eleccions. Els ciutadans vam expressar de forma majoritària que volem caminar cap a una república catalana. Acceptin la derrota d'una vegada. No passa res. Perquè resulta vergonyós sentir la senyora Arrimadas dir al Telenotícies que no hi ha majoria independentista al Parlament, o al senyor Carrizosa dient que no tenen escons suficients ni per tancar TV3. No n'entenc gaire de números, però la lògica em diu que 72 diputats són més que 52.

I ara toca valorar la resposta de Catalunya Sí que es Pot. Aquest partit demana un referèndum acordat amb l'estat i amb totes les garanties democràtiques. Per començar, cal dir que el senyor Rabell i companyia, enlloc de l'octubre del 2015, sembla que visquin a l'octubre del 2013. El referèndum s'ha intentat per activa i per passiva, i la resposta de l'estat sempre ha sigut un NO com una casa de pagès. Hem deixat enrere l'etapa del dret a decidir i caminem a passos forçats cap a l'autodeterminació. Deixi'n de fer el paperot i facin el favor de definir-se, que encara es faran un favor de cara les eleccions generals.

En fi, aquest camí que ara comença serà llarg i ple d'obstacles, però no ens trauran la il·lusió de moltes generacions de veure una Catalunya lliure. No ho permetrem sota cap concepte.

Acord signat entre Junts pel Sí i la CUP

dissabte, 24 d’octubre de 2015

Impunitat

No fa pas tant, el Congrés dels Diputats va aprovar la llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda com la ''llei mordassa''. Aquesta llei impedia la possibilitat de convocar manifestacions davant de les institucions sense la prèvia autorització de les autoritats corresponents. També implicava com a motius de sanció fotografiar policies o de fer ''ultratges a Espanya''. Tot això és motiu per anar a la presó, però a Canàries hi ha algú que sembla no conèixer aquesta llei. O, com a mínim, conèixer que és el respecte i la bona educació.

Us parlo d'en Pepe López, un presentador d'una televisió local canària comenta l'actualitat cada dia. Ho fa des de la reflexió i el respecte? No, ho fa des de l'insult i el menyspreu cap a tots aquells col·lectius que no pensen com ell (gent d'esquerres, ateus, independentistes, ...). Aquest home, militant feixista reconegut, ha tingut uns quants insults cap al moviment independentista català, i faltes majors i tipificades al Codi Penal. Per exemple, al seu judici, Junqueras fa cara de bercerro cochino que está lleno de mierda todo el día. Sobre els independentistes, en conjunt, creu que esta mierda de gente tiene cara de butifarra. Els alcaldes que van donar suport a Mas el dia de la declaració davant el TSJC recrean a los nazis con los sables en alto. No només ells, aquest energumen pensa que los griegos són uns cabronazos y unos gandules. Com poden veure, un debat amb aquest home és garantia de diàleg des del respecte i l'argumentació basant-se en proves fefaents.

Una dels greuges més grans que trobem en aquesta història no són els insults en sí, sinó la impunitat amb la que els pot realitzar. Mentre dir Puta Espanya és considerat d'ultratge nacional, els insults d'aquest home són completament acceptats i legals. Espanya és un país a on votar és delicte, però encara es preserven, amb total impunitat, reductes feixistes que no compleixen cap aspecte de la democràcia i es bassa en l'insult com a bandera. I, això, amb el recolzament de Coalició Canària, degut als estrets vincles que mantenia aquest demòcrata amb l'exalcalde del Puerto de la Cruz, el difunt Marcos Brito, alcalde també durant el franquisme. En qualsevol país democràtic, el canal d'aquest senyor hauria sigut clausurat de forma immediata. A Espanya, en canvi, és manté de forma legal. Algú dubta encara dels valors democràtics espanyols?


Aquí els deixo un vídeo d'aquest home. Si volen, poden buscar una selecció de moments d'aquest personatge que hi ha al Youtube. Garantia de riure i indignació simultanis.

           

dijous, 22 d’octubre de 2015

Petrum, crònica d'un escorcoll televisat

El moment polític que vivim actualment a Catalunya sempre dificulta qualsevol actuació de la justícia, i més ara que la seva independència està més que qüestionada. Ahir, un escamot de Guàrdia Civil i mitjans de comunicació van presentar-se de bon matí al C/Còrsega de Barcelona per escorcollar la seu de CDC en el marc de l'''operació Petrum'', que instrueix el jutge del Vendrell i que busca indicis de presumpte de cobrament de comissions il·legals pagades per empresaris a la Generalitat durant els anys 80 i 90. És a dir, que el jutge del Vendrell busca el famós 3%. Per això, l'aparell no només va mobilitzar-se a la seu de CDC, sinó que també es van fer escorcolls als ajuntaments d'Olot i Sant Fruitós de Bages, i a empreses com Rogasa, OP Roller i DEC4.

Hi ha 20 imputats i 11 detinguts. Entre els quals, Andreu Viloca, tresorer de CDC. Aquest escorcoll, però, ja s'havia realitzat a l'agost i, segons fonts del partit, la Guàrdia Civil s'ha endut un altre cop els mateixos documents. Millor que sobri que no que falti. I això van pensar dels mitjans de comunicació. Per això, van decidir trucar-los amb antelació per poder registrar la seqüència completa dels Guàrdies carregats de documentació. És, sens dubte, la cirereta del pastís. Un escorcoll d'aquestes característiques sense les càmeres, els micròfons i els periodistes (molts arribats de Madrid) disposats a enregistrar les entrades i sortides de detinguts i guàrdies civils carregats amb caixes amunt i avall. Una prova? La furgoneta de TVE estava dintre del perímetre policial. Era per facilitar la feina i per a què a les Espanyes puguin dir, amb proves a la mà, que ''Catalunya està farcida de corrupció i lladres, que el senyor Mas ens vol dur a tots al precipici''.

Vull deixar clar que no sóc convergent i que defenso l'actuació de la justícia quan hi ha la mínima sospita de corrupció sobrevolant qualsevol partit polític. Ara bé, resulta força escandalós que, sempre que hi ha escorcolls d'aquesta mena a Catalunya, a la seu del partit en qüestió (normalment CDC) hi hagi més periodistes que no pas policia. M'atreviria a dir, fins i tot, que és irregular i temerari. Ah! I si es demostra que el senyor Viloca i empresaris han estat manegant feixos de quartos i quartos sota les estovalles, que els màxims responsables dimiteixin i siguin sotmesos inmediatament a un procés judicial i, en cas de ser condemnats, que rebin la pertinent pena de presó. Ningú posa en qüestió la innocència del senyor Mas, però ningú nega tampoc que al seu partit s'ha comès més d'una irregularitat ens els últims anys. Un nou motiu per no investir-lo.

Curiositat: El jutge del Vendrell ha fet intervenir a la Guàrdia Civil, quan els Mossos d'Esquadra també tenen la seva unitat de policia judicial. Una nova excusa per augmentar l'espectacle?

L'origen de l'"operació Petrum" (324.cat)
Balanç de l'operació 'Petrum' contra el finançament il·legal de CDC (El Periódico de Catalunya)

dimarts, 20 d’octubre de 2015

Presidenta, posi ordre!

No sabem com avancen les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP, però ahir vam saber el nom de la persona que podria ocupar, d'ara en endavant, el càrrec de presidenta del Parlament. Era una decisió que corresponia a ERC, i els republicans han decidit que la persona idònia pel càrrec és Carme Forcadell, expresidenta de l'ANC. Primer de tot felicitar a ERC per triar a una persona ''independent'' (''independent'' perquè anava a la llista de JxS com a independent, no com a membre d'ERC, tot i militar a la formació) i proposar-la per davant de gent com Marta Rovira.

No és pas una mala elecció, ans el contrari, és una decisió molt encertada. Forcadell és una persona que encarna l'esperit de la societat i de l'ordre, ja que ha sigut capaç d'organitzar unes quantes manifestacions multitudinàries amb un gran nombre d'assistents, i amb un ordre impol·lut. Francament, tindria la seva gràcia veure a Forcadell esbroncant als diputats demanant silenci i respecte cap a la persona que es dirigeix cap a ells des del faristol. ''Senyor diputat, calli i escolti! És un reclam de la societat civil!''. I, a part, seria un nomenament que voldria constatar una cosa: que aquest és un Parlament que aposta solemnement per la ruptura total amb l'estat espanyol. Així, sense pèls a la llengua ni històries estranyes.

Ara només cal que la CUP doni suport a la decisió i voti a favor en en primer ple, el de constitució de la cambra, que s'hauria de fer, segons Junts pel Sí, com a molt tard, la setmana vinent. La mesa, a més, se la repartirien JxS i la CUP i, en cas que aquests últims renunciïn, la vacant quedaria repartida entre CDC i ERC. Cal recordar, però, que tot això son rumors i que no hi ha res confirmat. Estarem atents als propers dies.

dijous, 15 d’octubre de 2015

75 anys després

El 15 d'Octubre és un dia trist pels catalans i pels demòcrates en general. Tal dia fa 75 anys, el President de la Generalitat, Lluís Companys, fou afusellat al castell de Montjuïc per les tropes d'un règim colpista, després de ser entregat pels nazis a la França ocupada. És un dia que vivim amb tristor, i amb el record encara ben viu de qui va morir lluitant pel poble de Catalunya amb la legitimitat dels catalans expressada a les urnes per àmplia majoria. I, tot i haver passat 75 anys, el cas encara està sota secret de sumari, i el seu accés és gairebé impossible. És un fet que ni podem ni volem perdonar. Aquella fou una desfeta massa important com per voler-la deixar en un segon pla. Fou l'últim sol que veié la democràcia, ja que tot el que va venir després fou foscor i negror.

I, 75 anys després, es produeix un fet força semblant. El President de la Generalitat en funcions, Artur Mas, declararà avui al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a imputat. El més greu, però, és que la imputació rau per l'organització del 9-N. Mira que se li poden imputar coses al senyor Mas (presumpte corrupció, privatització de mig país, ...), i la justícia ha triat la més inadequada. He fet públiques moltes vegades les meves discrepàncies amb les polítiques adoptades pel govern de la Generalitat actual, i també m'he mostrat partidari de que el proper President no sigui Artur Mas. Però avui el President serà sotmès a un judici polític, imposat per una justícia altament polititzada i servil a les ordres del govern central, per seguir el mandat del Parlament, és a dir, al mandat expressat per la majoria de catalans a les urnes el 2012. També vull deixar clar que algunes comparatives són completament innecessàries, però n'hi ha d'altres que són del tot impossible deixar de fer.

Per altre banda, és un greu error de la justícia, que desconeixen del tot la forta simbologia que representen les institucions catalanes en conjunt, sobretot per la seva història. Desconeixen, per tant, que quan es parla del ''President de la Generalitat'' és fa amb un respecte inexistent enlloc més que a Catalunya. Fins i tot ho fan dirigents del PSC, C's i PP. Per això, avui cal fer costat al President. Perquè no podem que aquesta justícia altament polititzada processi a càrrecs de la Generalitat per seguir el mandat del Parlament. Es pot fer per moltes coses, però per seguir les ordres dels ciutadans mai. Aquí és quan es creua una línia vermella que ens acosta perillosament al trencament de la dèbil separació de poders. Els fets del 1940 van acabar tacats de sang. Avui no passarà el mateix, però queda demostrada una cosa: La covardia de l'estat, que és capaç de querellar-se i imputar a 3 persones, però és incapaç de fer-ho contra tots els que vam participar al 9-N. Sempre hi ha un cap de turc, així van les coses en aquest estat. Avui, més que mai, som President Companys, som demòcrates.

dilluns, 12 d’octubre de 2015

El tuf a feixisme

El 12 d'octubre és una data que apareix en vermell al nostre calendari, però és un dia en què no tenim res a celebrar. No tenim res a celebrar perquè és el dia en què es va produir el genocidi d'Amèrica de la mà de les tropes castellanes que van ''descobrir'' el continent, i per fer-ho creïble, van esborrar totes les civilitzacions indígenes existents en aquell moment. Per tant, no és una data que s'hagi de dedicar a la festivitat, sinó hauria de servir per reflexionar sobre els mètodes emprats per l'home a l'hora de descobrir noves terres.

D'altre banda, com ja és habitual, avui s'ha fet la tradicional desfilada militar a Madrid i, a Barcelona, s'ha convocat manifestacions. Unes en contra de la independència i unes en contra de la presència de l'extrema dreta avui als carrers de la capital catalana. D'entrada, la jornada d'avui ha deixat en evidència la poca capacitat de l'unionisme a Catalunya, ja que la manifestació de Plaça Catalunya només ha acollit 2.000 persones, 36.000 menys que l'any passat. El PP i Ciutadans no hi han anat per la proximitat de les eleccions del 27-S, i SCC està massa vinculada a l'extrema dreta, sobretot després de l'escàndol en què es veié embolicat el seu president. Aquesta era la ''pacífica'', però s'han sentit proclames com ''Artur Mas, cambra de gas''. Tota una demostració de tarannà democràtic. Perquè a la de l'extrema dreta (200 assistents) s'ha fet una cosa tant indigne com aberrant, que és demanar la il·legalització dels partits independentistes. Ho diuen els mateixos que defensen el totalitarisme, l'eliminació de la democràcia i que pensen que Franco, Hitler i Mussolini foren grans persones. Són, sens dubte, els més indicats per llençar aquestes proclames. I, com no, la manifestació anti-feixista segueix reclamant que avui no es celebra res i demanen respecte als ''sense papers'' i la llibertat dels presos polítics.

Igualment, però, la celebració de la jornada d'avui segueix tenint una forta olor a naftalina, a ranci, a passat. Sembla que seguim celebrant el ''día de la raza''. El 12 d'octubre, per més que passen els anys, segueix tenint aquell tuf a feixisme. Igual que un fumador o un alcohòlic, que de tant beure o fumar, se li enganxa la pudor d'aquests productes a la roba. Doncs, per culpa d'una farsa de transició, encara es permeten manifestacions com la de l'extrema dreta. Aquest punt de supèrbia fa que cada cop més gent renegui d'aquesta festa, tot i ser ''españoles españoles''.