dijous, 29 d’octubre de 2015

Fent via (però amb obres a la carretera)

Dilluns teniem la constitució de l'XI legislatura democràtica del Parlament de Catalunya, sorgida dels resultats obtinguts a les eleccions del passat 27 de setembre. Fou un dia de veritable goig que ens va deixar imatges formidables, com la Carme Forcadell exercint de presidenta de la cambra (2a institució del país)i cridant Visca la República Catalana!, i a la cap de l'oposició, la senyora Inés Arrimadas, de braços creuats i mirant cap a una altre banda quan sonava ''Els segadors''. Dues imatges carregades de simbologia. La primera deixa clar que aquesta ha de ser la legislatura definitiva cap a la proclamació de l'estat propi i, que per fer-ho, serà necessari l'impuls de la societat civil (que prou s'ha mobilitzat), i la segona evidencia la poca estima que tenen els membres de Ciutadans cap als símbols catalans. Símbols que, per cert, també diuen ser seus.

I, 24 hores de la jornada, Junts pel Sí i la CUP signaven una declaració formal per començar a trencar les relacions amb l'estat espanyol. El segon punt ho diu força clar: El Parlament de Catalunya declara solemnement l'inici del procés de creació de l'estat català en forma de república. També ho deixa força clar el punt 9, que fa referència a desobeir les sentències del TC, tribunal que consideren completament desautoritzat arran de la sentència del juny de 2010 referent a l'Estatut. D'antuvi és tota una declaració d'intencions per part dels grups independentistes, que són majoria en escons i en vots.
És una bona forma de començar la legislatura, deixant clar des del primer moment el caràcter que ha de tenir aquest mandat que tot just comença.

Ara bé, això no ha durat gaire. Els partits unionistes (C's, PSC i PP) han fet un front comú per aturar aquesta ''il·legalitat antidemocràtica''. I Catalunya Sí que es Pot ha registrat una resolució alternativa. Valorant primer els partits unionistes, només cal recordar-lis els resultats de les eleccions. Els ciutadans vam expressar de forma majoritària que volem caminar cap a una república catalana. Acceptin la derrota d'una vegada. No passa res. Perquè resulta vergonyós sentir la senyora Arrimadas dir al Telenotícies que no hi ha majoria independentista al Parlament, o al senyor Carrizosa dient que no tenen escons suficients ni per tancar TV3. No n'entenc gaire de números, però la lògica em diu que 72 diputats són més que 52.

I ara toca valorar la resposta de Catalunya Sí que es Pot. Aquest partit demana un referèndum acordat amb l'estat i amb totes les garanties democràtiques. Per començar, cal dir que el senyor Rabell i companyia, enlloc de l'octubre del 2015, sembla que visquin a l'octubre del 2013. El referèndum s'ha intentat per activa i per passiva, i la resposta de l'estat sempre ha sigut un NO com una casa de pagès. Hem deixat enrere l'etapa del dret a decidir i caminem a passos forçats cap a l'autodeterminació. Deixi'n de fer el paperot i facin el favor de definir-se, que encara es faran un favor de cara les eleccions generals.

En fi, aquest camí que ara comença serà llarg i ple d'obstacles, però no ens trauran la il·lusió de moltes generacions de veure una Catalunya lliure. No ho permetrem sota cap concepte.

Acord signat entre Junts pel Sí i la CUP

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada