divendres, 13 de novembre de 2015

Cal un acord

Hem tingut una setmana de gran voltatge polític. Començàvem dilluns amb l'aprovació de la resolució independentista de Junts pel Sí i la CUP (que ja està suspesa pel Constitucional). Això era pel matí, i a la tarda vam veure Artur Mas pronunciant el seu discurs d'investidura. Va dedicar-li un fort accent social, cosa força estranya després de les fortes retallades dels darrers anys. Em va resultar divertit que, quan el candidat a la Presidència parlava de salut, una càmera va enfocar Boi Ruiz, l'artífex de les retallades i privatitzacions més sagnats que ha patit el nostre sistema de salut. Va ser una cosa divertida. També va parlar, entre d'altres, de millorar la presència internacional de Catalunya, millorar l'ensenyament, les infraestructures, ...

I bé, amb aquest discurs, ens plantàvem al debat de dimarts. Els retrets i les acusacions dels partits unionistes cap a Mas i el govern van ser constants. També, sense cap sorpresa, la CUP va votar en contra de la investidura. ''Torni dijous'', va dir Baños a Mas. Això va obrir un bri d'esperança a les files de Junts pel Sí, que dimecres van reunir-se amb 3 diputats cupaires. Els hi van oferir un govern presidit per Mas i amb 3 vicepresidències fortes. Varen dir que no. Així que, dijous, un altre cop, van votar que no, Sobre això no hi ha cap sorpresa, ja que la CUP va passar-se tota la campanya repetint que no donarien suport a cap govern presidit per Mas. Ara es rebaixen una mica i accepten un govern presidit per algú de CDC, fins i tot amb Mas de conseller, però sota cap concepte investiran el candidat que proposa Junts pel Sí. Les coses, de moment, semblen fotudes.

Ho he repetit per activa i per passiva, i ho tornaré a dir aquí. No vull que Artur Mas torni a ser el President de la Generalitat. No és un passiu, però és hora que algú altre ocupi el seu lloc. Però crec que les dues formacions independentistes del Parlament, que són majoria, tenen el mandat del poble de Catalunya per proclamar la independència. Així que espero que les negociacions avancin d'una vegada i es proclami un nou president i un nou govern. El poble de Catalunya no aguanta més. Tenim pressa, però no volem la llibertat a qualsevol preu. Junts pel Sí pot triar un altre candidat. Com ens veiem abocats a un escenari d'eleccions al març, la frustració serà molt gran i l'independentisme pot minvar de forma alarmant. Qui juga amb foc s'acaba cremant.

          

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada