dimecres, 11 de novembre de 2015

Catalunya no va a la deriva

Ahir va produir-se al Parlament la segona jornada del debat d'investidura, bé, de no-investidura. Si dilluns a la tarda sentíem les explicacions d'Artur Mas per convèncer als diputats sobre perquè ha de ser el proper president, ahir sentíem les opinions dels grups parlamentaris. Cap novetat respecte als seus discursos. Per cert, és una cosa força divertida sentir al senyor Lluís Rabell dient que Mas ''no està a l'alçada de l'actual situació d'emergència social''. No li nego, però si volia acabar amb la situació d'emergència social que viu el país, podia haver-se adherit a la resolució de Junts pel Sí i la CUP, ja que, apart de ''saltar-se la legalitat'', ja que inclou un paquet de mesures per actuar contra l'actual situació.

Tampoc va estar exempta de gràcia la intervenció del senyor García Albiol. Diu, com l'Iceta i l'Arrimadas, que el Parlament no té legitimitat per tirar endavant aquest procés perquè els independentistes ''només tenen el 39% dels vots''. Home, jo no sóc gaire bo en matemàtiques, però si al 39% de Junts pel Sí li sumes el 8% de la CUP, et surt un 47% dels escons. Hi ha força diferència. I tornant al PSC, també va ser graciós sentir al senyor Iceta dir que ''el moment del senyor Mas ha passat''. Caram! Ho diu un home que porta més de 30 anys en política professional. No crec que en sigui el més adequat, i menys quan ha sigut utilitzat com a recanvi pel secretariat general del PSC, en substitució de Pere Navarro. En el moment de la intervenció de la senyora Arrimadas, va buscar el cos a cos amb la Presidenta del Parlament. Una estratègia, patètica, per aconseguir un minut de glòria als Telenotícies de les cadenes espanyoles.

I menció especial pel senyor Antonio Baños. Va oferir un gran i distès discurs. Va explicar perquè no investiran Mas, però va dir que li sabia greu. Utilitzant les metàfores marineres, digué: ''Vostè avui no serà el capità, però la tripulació hi és''. Correcte.  Catalunya és un vaixell que sap cap a on va perquè la força de les classes populars. I sí, també crec que podrien reunir-se els 72 diputats independentistes per arribar a un acord. Ara bé, cap diputat, ni de Junts pel Sí ni de la CUP, renunciarà a la independència del nostre país. Seria un preu molt gran el que haurien de pagar. I que ningú pateixi, Catalunya està ben redreçada i arribarà allà on vulgui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada