dilluns, 23 de novembre de 2015

Confirmat: NO existeix el sostre casteller

Això de fer castells sembla fàcil, tot i que és tot el contrari. Els castells només s'aconsegueixen descarregar si és a base de dedicació i hores i hores de dedicació. Ara bé, els Minyons de Terrassa no expressen aquesta sensació, i veient-los actuar sembla fàcil allò que és extraordinàriament difícil. La seva diada d'ahir va ser apoteòsica. Aquesta colla és com les piles Duracel: i creix, i creix, i creix, ... I creixen tant que semblen no tenir sostre. Després de la diada de Tots a Vilafranca, que marcava el nou punt d'inflexió, vaig preguntar-me si existia el sostre casteller. Fins aquell dia mai abans s'havien descarregat castells tant difícils en una mateixa actuació. Després del que vam veure ahir, allò queda en una anècdota més.

I és que ahir el menú que ens havien preparat només el podien preparar aquells xefs amb una pila d'estrelles Michelin. Els objectius eren clars: dur a plaça dos castells de 10. I ho van complir. La plaça va vibrar quan van obrir la seva diada amb un 3 de 10 amb folre i manilles, un castell d'extrema dificultat, i força més treballat que el que van descarregar a Girona, però que era l'aperitiu al que encara havia d'arribar. Sembla que aquest castell, que era per obrir la llauna, només era el pròleg d'un best-seller que escriu història amb les seves pàgines.

A la segona ronda, i ja consienciats que aquella diada quedaria marcada per sempre, els malves van atacar amb el 4 de 10 amb folre i manilles, un castell que havien dut per la seva diada de l'any passat, però que no van poder ni carregar. Ahir, però, el castell va pujar tranquil i, com si res, el van carregar i descarregar en un tres i no res. Pim pam. Sense despentirnar-se s'apuntaven el primer 4 de 10 amb folre i manilles da la història. Ni proesa que ni vallencs, ni vilafranquins ni tarragonins han aconseguit.

Encara quedaven les postres i el cafè. Per arrodonir la jornada, van tirar a plaça el 3 de 9 amb folre i agulla. Era la primera vegada que el duien a plaça. Aquest cop, però, només van poder carregar. I, en ronda de pilars, un nou Pilar de 8 amb folre i manilles. I així, amb humilitat i serenitat, els Minyons tancaven la que, possiblement, és la millor diada de la història.

Encara segueixo incrèdul davant els registres i els rècords que es van fer i es van trencar ahir a la co-capital del Vallès Occidental. La llegenda castellera en general no té ni sostre ni fi. I davant de proeses com aquestes, l'única cosa que podem fer és alegrar-nos i celebrar-ho. Ahir, qualsevol persona aficionada als castells, hauria d'haver celebrat la descarregada d'aquest gegant. Això va molt més enllà de camises, escuts i colles. Igual que vaig celebrar l'actuació dels Castellers de Vilafranca per Tot Sants, ara m'agenollo davant la superioritat dels Minyons de Terrassa. És el mínim que podem fer.

           

Fe d'errates: El 3 de 9 amb folre i agulla carregat ahir pels Minyons no va ser el primer que va intentar aquesta colla. Ja ho van provar l'any 2008 i van ser la primera colla en carregar-lo, ja que la Colla Vella dels Xiquets de Valls l'havia intentat abans sense èxit. Ara bé, no el portaven a plaça des d'aquella data i, fins al moment, només els Castellers de Vilafranca han descarregat aquesta estructura.

2 comentaris:

  1. No era pas la primera vegada que duien el 3d9fa a plaça. Ja ho van fer al 2008. De fet, aquell va ser el primer cop que una colla carregava el 3d9fa (la vella l'havia intentat dos cops abans, sense èxit). Això sí, no l'havien tornat a provar fins ahir.

    ResponElimina