dijous, 19 de novembre de 2015

Españoles, ¿Franco ha muerto?


Han passat 40 anys d'ençà de la mort de Franco. El 20 de novembre de 1975, després d'uns quants intents per mantenir-lo viu i evitar la caiguda del règim, el Caudillo de España por la gracia de Dios va dir adéu en un llit a l'hospital La Paz de Madrid. Si algú hagués estat congelat durant aquests 40 anys després de la fi del règim, pensaria que ara vivim en un règim democràtic més que acceptable, que els pobles que conformen l'estat espanyol viuen en un règim de convivència, sense diferències i amb un govern central que respecta la seva autonomia i les seves tradicions. I, segurament, deu creure que la justícia persegueix els corruptes fins al final i s'encarrega de castigar de forma exemplar.

Si aquest algú sortís al carrer i veiés l'actual situació, tornaria a on estava. En 40 anys no ha canviat gaire coses d'ençà el final del règim dictatorial. Actualment, no hi independència judicial, no es pot votar i molta gent amb ideals propers al règim tenen càrrecs a l'administració pública i privada. Ah! I l'actual cap de l'estat és descendent de l'hereu del règim, ja que Joan Carles I mai va ser votat com a cap d'estat. Todo atado y bién atado, com deia el generalísimo.

Han passat 40 anys d'ençà de la mort del dictador, hem passat una transició i estem en una democràcia més que qüestionada. A Alemanya, el nazisme està més que superat. És més, es mostra com una vergonya nacional i es castiga amb contundència a aquells que decideixen fer una mínima menció positiva a la gestió del Füher. A Itàlia tampoc ensenyen amb gaire orgull la figura de Mussolini, ni a Portugal la de Salazar, ni a Romania la de Ceauseucu, ... Quan parlen d'aquests dictadors, els habitants d'aquests països senten profunda vergonya.

A Espanya, en canvi, el franquisme no és una etapa superada per la democràcia, ja que CAP GOVERN ESPANYOL ha condemnat els crims de la dictadura. És més, el cas dels nens robats durant el franquisme s'està instruint a Argentina. L'executiu central, a més, decideix cedir cada any 150.000 euros a la Fundación Francisco Franco per mantenir viu l'esperit d'aquest criminal de guerra. En canvi, ni un sol cèntim d'euro es destina a obrir els milers de fosses comuns que hi han a les cunetes d'arreu de l'estat.

Avui no és un dia per estar content, sinó per estar trist i amoïnat. És cert que fa 40 anys de la mort de Franco, però això no ha sigut suficient per acabar amb la seva desastrosa obra de govern, que encara segueix vigent. Aquesta sí és l'autèntica derrota de la democràcia.

           

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada