dijous, 26 de novembre de 2015

Que mai no falti alegria per intervenir l'autonomia

L'autonomia com l'hem conegut fins ara s'ha acabat. No existeix. Aquestes paraules pronunciava Artur Mas ahir al matí davant els micròfons de Catalunya Ràdio. I, siguem sincers, no va pas errat. L'autonomia que Catalunya va aconseguir després del franquisme i la transició, que ja era poca, ha desaparegut gairebé per complet. A partir d'ara serà el ministre Montoro qui decideix com es gasten els pocs diners que recapta la Generalitat, a través de co-pagament i impostos suspesos pel Tribunal Constitucional. Per si no en tinguéssim prou amb la minsa capacitat de decisió del Parlament de Catalunya, ara serà Madrid qui també decidirà en que ens gastem els nostres propis diners.

I com ho farà el Ministeri d'Hisenda? Doncs ho farà a través del FLA (Fons de Liquiditat Autonòmica), que controlarà tota la despesa de la Generalitat per a què no es gastin els diners en coses a favor de la independència, que es veu que és il·legal. Tot haurà d'anar destinat a la sanitat, l'educació i els serveis socials. Ningú nega que són partides molt importants (que dic, són les més importants!), però no són els únics departaments que té una administració pública com és la Generalitat de Catalunya o el Govern d'Espanya. Què passarà amb les relacions internacionals que mantenen moltes empreses catalanes? I la cultura? i l'agricultura? I els mitjans de comunicació públics? I la conselleria d'Ocupació? Això no és imprescindible perquè rutlli una economia? Per no parlar de la seguretat.

Però no és només el fet de que l'estat hagi de decidir, en funció de la nostra capacitat econòmica, en que invertim les diferents partides destinades a diferents conselleries (que també), sinó que és la puntada definitiva a l'actual marc d'autogovern autonòmic. És una nova vexació cap al poble de Catalunya i és l'aplicació encoberta de l'article 155 de la Constitució. Com si l'autonomia no estigués prou escapçada, ...


En moments com aquest fa gràcia recuperar aquesta cançó de La Trinca que demanava més autogovern i respecte cap a Catalunya, el seus símbols i les seves institucions. Sembla que, 30 anys després, aquesta cançó és més vigent que mai.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada