dijous, 24 de desembre de 2015

I ara qui riu?

Diumenge passat vam ser testimonis de la festa de la Democràcia (la tercera d'aquest any). Eren eleccions generals i, per tant, tocava el Congrés i el Senat, unes cambres que tocava renovar després de 4 anys de crisi, de precarització, de corrupció i de retallades. Ah! I de negativa constant a dialogar amb Catalunya. Eren les eleccions espanyoles més incertes des de l'any 1976 perquè totes les travesses apuntaven a la fi del bipartidisme amb la irrupció de partits com Podemos i Ciutadans.

I les travesses no van fallar. Monumental hòstia del PP i el PSOE i entrada triumfant de Podemos i Ciutadans. Residualitazació d'Izquierda Unida i desaparició d'UPyD. El PNB i CC es mantenen i EHBildu perd molta força. És el final del bipartidisme? Depèn, perquè socialistes i populars segueixen tenint majoria absoluta a la cambra.

Analitzem ara els resultats a Catalunya. En Comú-Podem va ser la força més votada, seguida de ben a prop per ERC, que triplica resultats i supera el PSC, que es desinfla per complet a Catalunya. Després dels socialistes ve Democràcia i Llibertat, que també va tenir una forta patacada quedant com a quarta força a Catalunya. Els segueix el PP i C's. Els populars també s'enfonsen a les contrades catalanes i els d'Albert Rivera no arriben a les expectatives.


Amb aquests resultats a la mà, a Espanya es dibuixa un panorama d'ingovernabilitat que complicarà molt l'actual situació. Al meu parer, no cal ni constituir les corts. És millor repetir les eleccions i que es dibuixi un nou panorama polític, perquè cap de les sumes possibles (PP-C's i PSOE-Podemos) aconsegueix arribar a la majoria absoluta. Bé, una sí, la suma PP-PSOE, que representaria un escenari inèdit i suposaria el suïcidi polític de Pedro Sánchez i del partit.

I a Catalunya també es dibuixa un escenari complicat, Acceptem-ho, les forces independentistes no han guanyat aquests comicis. El gran resultat d'ERC contrasta amb la patacada de Democràcia i Llibertat i la victòria d'En Comú-Podem, que aposta per un referèndum pactat. Prefereixen anar a Madrid a pidolar un referèndum impossible a lluitar per l'autèntica revolució.

Encara recordó com rèien alguns opinadors de les Espanyes per la situació d'estancament a Catalunya. Sembla que es compleix la dita castellana: Quien ríe último, ríe mejor,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada