dimarts, 8 de desembre de 2015

L'important valor del passat

Hi ha una màxima que diu: Aquell que oblida els fets tràgics de la història pot cometre l'error de repetir-los. No li falta gens de raó, per això sóc aficionat a la història i a repassar els fets que ens han marcat com a societat. I per això sóc molt seguidor dels (pocs) programes sobre història que programa la televisió. Un al qual m'he enganxat molt és Els dies clau, del Canal 33, un programa que repassa, amb l'ajuda de persones vinculades a aquells fets, les fites més rellevant dels últims 30 anys. Algú pensarà que és un període de temps curt, però la quantitat de coses que han passat en aquests anys ens dóna per a una sèrie ben farcida i completa, i amb rigor.

També hi haurà algú que pensarà que el programa està fet donar sortida a les cintes que ocupen l'arxiu de Televisió de Catalunya i que els professionals de la casa presumeixin dient: Mira, aquí va passar això i nosaltres t'ho explicàvem. No ho nego. Ara bé, això no treu valor a l'excel·lent qualitat del producte. Els dies clau pretén profunditzar aquells fets que tothom recorda. El capítol d'ahir va ser especialment punyent, ja que anava dedicat a les diferents guerres que varen assetjar el món durant la dècada dels anys 90. La guerra del golf, la guerra dels Balcans, la guerra de Bòsnia, el genocidi d'Srebrenica, el genocidi de Rwanda, la guerra d'Iraq, ... Tot això amb l'ajuda de fotoperiodistes que, en el moment de les tragèdies esmenades, eren allà amb la seva càmera retratant aquella barbàrie. Les vivències que narraven no podien deixar-te indiferent de cap manera. També vam poder recordar les cròniques d'Esteve Soler des de Bagdad quan era corresponsal de TV3 a l'Orient Mitjà, que relatava l'assasinat de diversos periodistes  Un capítol que convidava a la reflexió més profunda.

Però no ha sigut l'únic tema tractat per l'equip d'Els dies clau. També em pogut recordar episodis com l'atemptat d'Hipercor, la caiguda del mur de Berlín, el cas Roldán i l'inici dels casos de corrupció mediàtics, l'11-M, l'atemptat a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, ... És un programa que, en general, t'ajuda a aturar-te a pensar com era el món fa 30 anys, com ho és ara i te n'adones que, en alguns aspectes, o seguim igual o anem enrere. Uns documents que mai et deixen indiferent i et conviden al debat i a la reflexió.

Aquest magnífic producte televisiu, dirigit per l'Antoni Tortajada i en Joan Gallifa i produït per Televisió de Catalunya, ens demostra el gran valor patrimonial que tenen els arxius. Què passaria si haguessin desapareguts els documents de diferents genocidis, com el de Rwanda? S'haurien repetit al llarg de la història? No en tinc cap dubte. Ens cal mirar al futur per progressar, però serem incapaços de fer-ho si oblidem el nostre passat. El passat és cosa del passat, però cal tenir-lo en compte per no repetir aquelles coses censurables. El passat, en part, també és útil per recordar allò que vam arribar a ser, i ens ajuda a posar-nos melancòlics i recordar vells temps. El passat no és una cosa inútil, és de les més útils que existeixen avui en dia.

Per això, us convido a recuperar els reportatges del programa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada