dilluns, 14 de desembre de 2015

Un país solidari

Els catalans tenim fama de ser garrepes, de mirar molt per la despesa que hem de fer i no gastar més del que cal. Ens diuen que ens l'enpesquem de mil maneres per estalviar i que el coure el vam inventar nosaltres estirant d'una moneda de 5 cèntims. També ens diuen que no ens agrada compartir i que tot el que tenim ho volem per a nosaltres i ningú més. Vaja, que som garrepes i un pèl egoistes. Ens podran acusar de filar molt prim i de posar-nos a saltar com un nen amb sabates noves quan trobem 1 euro al carrer, però del que no ens poden acusar és de ser insolidaris i no saber veure quan la gent del nostre voltant pateix i ajudar-les, encara que sigui de forma modesta.

Ahir va quedar demostrat amb la 24ena edició de La Marató de TV3, un programa de 15 hores de durada que té com a objectiu recaptar diners per a invertir-los a la investigació de malalties estranyes que a dia d'avui poden tenir tractament, però no tenen cura. L'edició d'enguany anava dedicada a la diabetis i l'obesitat mòrbida, les dues malalties metabòliques que més afectats tenen a Catalunya. Durant tot el dia van passar pel plató gent anònima que explicaven les seves malalties, però també gent famosa, com és el cas del doctor Estivill, Jordi Basté i el bateria de Txarango, que havien patit obesitat durant la seva infantesa.

Però la solidaritat i la festa no només es va viure als estudis de Sant Joan Despí. Tot Catalunya va col·laborar amb el programa solidari i es van recaptar 7.015.367 euros que van pujar ahir al marcador de la Marató. Els diners, que han sortit de la bona voluntat dels catalans, aniran destinats a investigar per poder trobar alguna mena de cura a la diabetis.

La Marató és un símbol del nostre país. Al llarg de 24 anys, s'han recaptat molts diners que han anat destinats a diversos projectes d'investigació per poder ajudar a molta gent que pateix en silencia. Algú diu que és un acte de caritat per rentar les nostres consciències, però La Marató no és això. La Marató és el reforç que ens permet arribar al fons de les escletxes, és a dir, arribar allà a on l'administració no arriba, o bé per falta de recursos i o bé per omissió. Nosaltres, però, ajudem perquè això és una cosa que, demà mateix, ens pot afectar a nosaltres mateixes. No podem estar més orgullosos de nosaltres. Gràcies a tots els col·laboradors que varen organitzar activitats i van estar agafant telèfons des de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Gràcies, de debò. La solidaritat no entén d'origens, ni de sexes ni d'edats, igual que la malaltia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada