divendres, 22 de gener de 2016

Vergonya absoluta

El periodisme espanyol és una autèntica caixa de sorpreses: Mai saps per on rebràs. Estem en una època en què les exclusives surten dels diaris, però ahir va ser el torn d'una cadena de televisió. L'informatiu Antena 3 Noticias obria la seva edició d'ahir a la nit amb una exclusiva: La conexión de la CUP, Podemos y ETA con Venezuela. 

Ah! Gran titular i selecta exclusiva per obrir un informatiu com el d'Antena 3. Aquesta vinculació, digne només de les grans ments periodístiques, ve derivada d'un viatge que van fer Anna Gabriel, una diputada de Podemos i el sogre d'un dirigent d'ETA al país sud-americà. Segons aquesta aquesta cadena, cada persona que viatgi al país en qüestió col·labora amb el ''règim''. Cada vegada que un vaig a Andorra serà sinònim de ser un defraudador fiscal i col·laborar amb la família Pujol

això no acaba aquí. S'omet el dret de donar veu als protagonistes i es reitera una vegada i una altre una informació falsa, només amb l'objectiu de perjudicar les formacions en qüestió, menyspreant els codis ètics del periodisme.

Fa molt de temps que les cadenes de televisió espanyoles em produeixen autèntica vergonya. Sembla una casa de barrets, on el que priora és l'embolcall per davant del contingut. Han perdut la poca credibilitat que els hi quedava. Quin desastre de país aquell que té periodistes que venen notícies conegudes com si fossin exclusives, deixant de banda la manipulació prèvia, feta de forma burda.

dissabte, 16 de gener de 2016

Adéu a un polític en blanc i negre

Tot allò que comença s'acaba. Sí, absolutament tot allò que té un inici, per increïble que pugui semblar-ho, té un final. Pregunteu-li a en Duran, que avui ha dimitit (mot que semblava rus per a ell) del comitè de govern d'UDC com a responsable dels pèssims resultats del partit el 27-S i el 20-D. Ha trigat, però ha arribat. Per fi un dels polítics més allunyats de la realitat ciutadana fot al camp d'una vegada.

I és que tants anys a la política donen per molt. Duran va ingressar com a militant a Unió el 1974, amb 22 anys. A partir d'aquí es desenvolupa una carrera on ha tocat de tot: Delegat de la Generalitat a Lleida, Paer segon de la Paeria de Lleida, Diputat al Parlament de Catalunya, Conseller de governació de Jordi Pujol, Eurodiputat i Diputat al Congrés dels Diputats des de 1982, a on ha jubilat Felipe González, José Maria Aznar, José Luís Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy.

Bé, tots sabem que en Duran marxa sense complir el seu desig més gran: Ser ministre. Tots sabem que ell només volia un ministeri. Igualment, però, la seva carrera política està farcida de llums i ombres. El seu punt culminant: El Pacte del Magèstic, que va preparar juntament amb Pujol i va aconseguir un acord de governabilitat entre CiU i PP. El seu punt més baix: El Cas Pallerols, un cas de corrupció a on es va demostrar que els fons de la Unió Europea pels aturats catalans anaven a les arques d'UDC. Duran prometé que dimitiria si es demostrava aquest fet. Es va demostrar i ell va seguir. Pa' alante, cómo los de Alicante.

Avui diem, per fi. adéu a un polític molt allunyat dels problemes de la gent i de la realitat del país. No cal oblidar que Duran fou un dels promotors de la famosa (i fallida) 3a via. Ni que ha viscut el procés sobiranista dels de la suite del Palace renegant de la situació que es vivia a Catalunya. Tampoc oblidarem com insultaves als professors. Bé, als professors i tota la classe obrera catalana. I tantes i tantes coses...

Me n'alegro de què per fi pleguis, Duran. No has fet cap servei útil a Catalunya. Només has treballat per mantenir-te al Congrés i ser ministre. Ets un polític ancorat al passat que renegues dels problemes de la societat. Només t'importava l'escó! Així que no ets digne representant del poble (com molts altres polítics). El trencament de CiU ha servit per saber el valor real d'Unió (és a dir, res) i per veure plegar aquest veterà. Molta sort a la teva nova vida de professor o de pagès!

dimecres, 13 de gener de 2016

Un jurament inconstitucional

Jornada de festa major ahir al Palau de la Generalitat. Encara calia la cirereta al pastís que ens van servir diumenge a la tarda, amb el ple d'investidura in extremis que va convertir Carles Puigdemont en el 130è President de la Generalitat. Era un dia de benvingudes i de comiats; sobretot el d'Artur Mas, que deixava de ser l'inquilí de la casa del govern català després de 5 anys. 5 anys a on s'ha hagut de fer front a les retallades, la corrupció, els problemes socials i el procés sobiranista.

Aquests 5 anys van arribar al final quan Mas va penjar el Medalló de President damunt del coll de Carles Puigdemont, el capità que ara durà el timó d'aquest vaixell anomenat Catalunya. I sí, m'he pres la llicència de fer una metàfora marinera per reivindicar el final d'aquestes en boca de la primera institució del país.

Va ser un acte formal, amb més de 300 convidats, que van desbordar el solemne saló Sant Jordi. Entre els convidats, Jorge Fernández Díaz, Llanos de Luna i el delegat de l'exèrcit a Catalunya. Uns personatges que fotien cara de pomes agres tota l'estona. I, entre les absències, Inés Arrimadas (cap de l'oposició) i Xavier García Albiol, que van preferir anar a les reunions dels seus partits a Madrid abans que ser allà a on tocava.

L'acte va ser curt i solemne. Va començar amb unes paraules del ja expresident Mas agraint els serveis prestats a tothom, fent una clara referència a la publicació al BOE del seu cessament, que va obviar aquest matis que sempre s'afegeix. Fins i tot li van posar a l'Ibarretxe!

Però encara quedava el millor: El jurament del càrrec. Com ho farien? Doncs sense fer cap referència ni a la Constitució ni a la Corona, com tocava. Puigdemont va jurar fidelitat al Parlament i al poble de Catalunya. El govern ja ha anunciat que ho considera inconstitucional i que ho recorrerà al TC.

El nivell de l'absurd del govern espanyol sembla no haver tocat sostre. Hi ha cap article a la Constitució que digui com s'ha de jurar el càrrec? I doncs, què importa? L'Urkullu tampoc va anomenar la Constitució el dia del seu jurament i ningú ha dit res! Sembla que a Madrid encara no han entès que hem engegat un procés de desconnexió.


dilluns, 11 de gener de 2016

Any nou, President nou

Pensava que seria impossible que arribessin a un acord, que Junts pel Sí i la CUP seguirien enrocats en les seves respectives posicions i que tornaríem a repetir les eleccions al març. Afortunadament, però, tot això no va arribar a produir-se. I sort, perquè hagués sigut un gran fracàs.

Dijous i divendres van ser dies de reunions i corredisses, però el desitjat acord encara no s'havia assolit. S'acabava el temps i la desesperació de la gent començava a fer-se més i més gran. Dissabte semblava tot dat i beneït però, un moment, Josep Rull no va anar a una entrevista a Catalunya Ràdio. Això va permetre obrir un bri d'esperança.

Tots els rumors apuntaven a Carles Puigdemont, alcalde de Girona i president de l'AMI. Era estrany, aquest nom no sonava enlloc! Finalment, a les 17:45h, Mas surt a fer una compareixença i ho anuncia: Faré un pas al costat. El candidat que demà investirà el Parlament serà Carles Puigdemont. Alegria poc vista de feia mesos a les files independentistes, que celebràvem l'entesa entre els partits que van apostar per una República Catalana a les eleccions del 27-S.

La investidura s'ha fet a corre-cuita, un diumenge a la tarda i amb l'amenaça del PP d'aturar el ple. Un ple llarg i, fins algun punt, feixuc, com qualsevol ple d'investidura. Puigdemont va fer gairebé el mateix discurs que Mas i, igual que a l'anterior ple, l'oposició es va enfadar de debò.

El to emprat per Arrimadas (amb el ja mític ''vamos a investir al señor Mas de lo mismo), Iceta, Rabell i Albiol no aixecaven gaires simpaties cap al candidat a President. Ell, però, va defensar-se de manera èpica i espectacular amb un seguit de PIM, PAM, PUM! de manual. Va ser espectacular la rèplica de Puigdemont.

I a tres quarts de 10 ja teniem investit el 130è President de la Generalitat. Al final no tenim Mas, però tampoc hem hagut d'anar al març, cosa que, al meu parer, hagués posat en perill de forma seriosa la majoria dels 72.

Tot i que arriba tard, tenim acord i nou President. Podem estar contents que no hem hagut d'arribar als extrems que se'ns proposava, tot i que el preu que la CUP haurà de pagar per lliurar-se'n de Mas serà força alt. Desitjo, doncs, sort al President Puigdemont i que pugui completar aquest procés. Caminem amb passes fermes fins a la victòria final!



dissabte, 9 de gener de 2016

Tret de sortida a la precampanya

És més que probable que, a hores d'ara, siguem en precampanya electoral de cara el 6 de març. Els partits ja preparen la maquinària per fer arribar el seu missatge als ciutadans, bombardejant-los amb mítings, propaganda i aparicions a la televisió (a vegades fent-ho de forma estrambòtica).

I en aquest ambient enrarit en el que ens trobem, el President de la Generalitat en funcions, Artur Mas, va acudir al programa .Cat de TV3 per ser sotmès, d'entrada, a una entrevista. Els encarregats de dur a terme aquesta responsabilitat van ser Xavi Coral i Tian Riba. La quantitat de temes que hi havien damunt la taula era important, però sembla que no ho era gaire pels periodistes.

Em sap molt greu haver-ho de dir, però el President Mas no va tenir una entrevista, va tenir un monòleg. Vam veure uns periodistes que feien poques preguntes i cap repregunta ni matis. Llargues respostes de 2 minuts i moure's amb molta comoditat davant dues persones que restaven passives davant d'algunes respostes del President en funcions. 

Coral i Riba van mostrar una imatge de deixadesa preocupant en una entrevista d'aquest nivell, i més tenint en compte, repeteixo, la situació política que viu Catalunya. Tampoc calia un to agressiu com el que empra en Cuní, però tampoc aquell to amb baixet i amb el cap acotat. No va ser un bon dia pels responsables del programa.

També vull dir, però, que rebutjo tots aquells que criticaven l'entrevista abans de fer-la i ho justificaven amb la roda de premsa del President de dimarts. Per aquesta regla de 3, doncs, què hi feia Anna Gabriel el passat dilluns 4 a El Matí de Catalunya Ràdio quan a la tarda de diumenge vam poder seguir la roda de premsa posterior al decisiu consell polític de la CUP pel 3/24 i Catalunya Informació? Això no seria propaganda electoral i un espai innecessari per a un partit? O aquestes queixes només valen per uns?


La imatge que acompanya aquest article és del Diari ARA.

diumenge, 3 de gener de 2016

Adéu siau

Després de tantes incerteses hem trobat la solució a la sopa de lletres: NO. Aquest monosíl·lab ha sigut la decisió definitiva que ha pres la CUP sobre la investidura de Mas. El consell polític ha pres aquesta decisió amb 36 vots en contra i 30 a favor d'investir Mas com a President de la Generalitat. Tot i que volen esgotar els terminis legals, és a dir, allargar les negociacions fins al dia 10, Junts pel Sí ja ha anunciat que no convocarà cap ple d'investidura i tot apunta a noves eleccions.

He de confessar que la meva cara dibuixa un tímid somriure, però també unes celles de desil·lusió. Jo tampoc volia que Artur Mas esdevingués el proper President de la Generalitat, el president que ens hauria de dur a la independència. No ho volia perquè ell i el seu partit han sigut durant molts anys l'autèntic obstacle cap a els desitjos de llibertat que anhela el nostre poble.

No obstant, l'oportunitat que teníem era molt valuosa i no la podíem deixar escapar. D'acord, hauria arribat a investir Mas per declarar la independència, però un cop complerta la missió l'hagués enviat cap a casa. Sóc catalanista però sóc d'esquerres. No hagués aguantat un nou govern de CDC, tot sigui dit.

Ara és el moment dels retrets i les acusacions encreuades. La CUP responsabilitza Junts pel Sí i a l'inrevés. S'acusen mútuament de no estar a l'alçada de les circumstàncies. El culpable, però, no és ningú en particular, sinó tothom en general. Ni els uns ni els altres han estat a l'alçada del moment i tampoc han complert amb les demandes ciutadanes, majoritàriament sobiranistes. Decep molt que Junts pel Sí no hagi canviat de candidat i decep molt que la CUP hagi preguntat als seus sobre una decisió que, se suposa, feia temps que estava presa.

I reprenent l'última frase, no entenc les assemblees de la CUP a Manresa, Sabadell i la reunió del consell polític avui a Barcelona. No es van passar la campanya dient per activa i per passiva que no investirien Mas sota cap concepte? I doncs, què collons és tota aquesta parafernàlia? No critico que la CUP debati en assemblea les seves propostes (ans el contrari, ho celebro!), però hi ha qüestions bàsiques que haurien de prevaldre per damunt de tot, seguint la ideologia del partit.

Igualment, però, el vaixell no ha fonat del tot i encara el podem salvar. Al març tenim l'oportunitat definitiva de demostrat que a Catalunya hi ha una clara majoria independentista que vol construir una república. Com digué Raül Romeva el dia de l'aprovació de la declaració rupturista al Parlament: Si no és avui, serà demà. Si no som nosaltres, seran uns altres. Però han de saber que això no té aturador.

divendres, 1 de gener de 2016

Qui va fer la campanada?

Nit de Cap d'Any. Moment de canviar d'any i fer-nos propòsits i promeses de cara el proper que, de ben segur, no complirem. També és moment per menjar els 12 grams de raïm que, seguint el ritme de les campanades, ens indiquen l'entrada al nou any. Hi ha molta gent que prefereix seguir-les in situ, però jo sóc més de seguir-les per televisió, a casa, amb la família i havent sopat.

A casa vam seguir les de TV3, des de l'avinguda Maria Cristina de Barcelona, però aquest no és motiu per a què no faci una breu valoració de les campanades de les altres cadenes.

TV3
La televisió pública catalana va optar per duet Àngel Llàtzer-Chenoa per donar la benvinguda al 2016 des de la Font Màgica de Montjuïc. He de confessar que no era del meu gust seguir les campanades amb l'histèria d'en Llàtzer, però, per a la meva sorpresa, no vaig trobar aquell to d'histèria que sempre desprèn aquest presentador. Cal dir, també, la quantitat de comentaris innecessaris que deien durant la ''prèvia''. El moment àlgid va ser molt correcte i va permetre prendre el raïm bé, és a dir, marcant els quarts i cada campanada de forma entenedora. Content d'haver sortit guanyant amb la meva.

TVE-1
Els clàssics van apoderar-se, un any més, de les campanades que oferia la pública espanyola. L'escenari, la madrilenya Puerta del Sol, i els amfitrions, Ramón García (i la seva capa) i Anne Igartiburu. Vaja, si haguessin posat les de 1996 tampoc ens n'hauriem assabentat. Al meu parer, van ser les campanades més decents de tot l'espectre televisiu d'ahir.

Telecinco
La cadena de Fuencarral, acostumats com ens té a xous buits de contingut i seny, ens posava damunt de la taula l'oferta de seguir les campanades amb els presentadors de Cánviame, un programa que emet als migdies i que té com a intenció canviar els looks de la gent. Després de veure aquest pèssim espectacle, vam ser testimonis de com els presentadors es despullaven i quedaven en roba interior. No sabem a on poden arribar els directius d'aquesta cadena en la guerra del tot per l'audiència. Bé, tot per aconseguir una bona xifra, els espectadors no importen. Només les xifres.

Antena 3
Però encara quedava la gran campanada de la nit. L'any passat van bullir les xarxes amb el vestit de Cristina Pedroche a La Sexta. Allò de l'any passat va ser una broma comparat amb aquest any. La Pedroche lluïa un vestit transparent, és a dir, que només li tapaven les parts més íntimes (els pits i la vulva). Fàstic i vergonya vaig sentir en veure com s'utilitzava una noia com a am per pescar espectadors. No demano que vagi tapada com una monja, però tampoc cal dur roba invisible. La transparència la demanem als polítics, no als presentadors de les campanades.

Canal Sur
I, com no podia ser d'una altra manera, aquest any valorarem les campanades de Canal Sur. Tohom sap que la cadena pública andalusa va errar de valent l'any passat introduint publicitat just abans del moment de prendre el raïm, deixant a prop de 500.000 andalusos sense poder arribar al 2015. Aquest any, però, no ha fallat res i han pogut saludar l'any des d'Almeria, el lloc que va quedar tallat l'any passat.

I també vull destacar les no-campanades de 8tv. Com pot ser que la privada de Catalunya no alterés la seva programació per seguir l'entrada del nou any? Així volen erigir-se com a alternativa a TV3? Doncs discrepo. També cal dir, però, que fou preferible no emetre campanades abans que passar les de Mediaset.

I, ja per acabar, cada any em sorpèn veure les cadenes espanyoles (excepte TVE-1) brindant amb cervesa. No serà un boicot encobert?

Doncs ja tenim un altre any al sarró. Espero que aquest 2016 sigui millor que el 2015 i puguem arribar a l'any vinent per comentar les campanades de les cadenes. Bon any!

Les campanades de TV3 lideren la nit de Cap d'Any

Tot seguit podeu trobar les campanades de TV3, TVE-1, Telecinco, Antena 3 i Canal Sur: