diumenge, 3 de gener de 2016

Adéu siau

Després de tantes incerteses hem trobat la solució a la sopa de lletres: NO. Aquest monosíl·lab ha sigut la decisió definitiva que ha pres la CUP sobre la investidura de Mas. El consell polític ha pres aquesta decisió amb 36 vots en contra i 30 a favor d'investir Mas com a President de la Generalitat. Tot i que volen esgotar els terminis legals, és a dir, allargar les negociacions fins al dia 10, Junts pel Sí ja ha anunciat que no convocarà cap ple d'investidura i tot apunta a noves eleccions.

He de confessar que la meva cara dibuixa un tímid somriure, però també unes celles de desil·lusió. Jo tampoc volia que Artur Mas esdevingués el proper President de la Generalitat, el president que ens hauria de dur a la independència. No ho volia perquè ell i el seu partit han sigut durant molts anys l'autèntic obstacle cap a els desitjos de llibertat que anhela el nostre poble.

No obstant, l'oportunitat que teníem era molt valuosa i no la podíem deixar escapar. D'acord, hauria arribat a investir Mas per declarar la independència, però un cop complerta la missió l'hagués enviat cap a casa. Sóc catalanista però sóc d'esquerres. No hagués aguantat un nou govern de CDC, tot sigui dit.

Ara és el moment dels retrets i les acusacions encreuades. La CUP responsabilitza Junts pel Sí i a l'inrevés. S'acusen mútuament de no estar a l'alçada de les circumstàncies. El culpable, però, no és ningú en particular, sinó tothom en general. Ni els uns ni els altres han estat a l'alçada del moment i tampoc han complert amb les demandes ciutadanes, majoritàriament sobiranistes. Decep molt que Junts pel Sí no hagi canviat de candidat i decep molt que la CUP hagi preguntat als seus sobre una decisió que, se suposa, feia temps que estava presa.

I reprenent l'última frase, no entenc les assemblees de la CUP a Manresa, Sabadell i la reunió del consell polític avui a Barcelona. No es van passar la campanya dient per activa i per passiva que no investirien Mas sota cap concepte? I doncs, què collons és tota aquesta parafernàlia? No critico que la CUP debati en assemblea les seves propostes (ans el contrari, ho celebro!), però hi ha qüestions bàsiques que haurien de prevaldre per damunt de tot, seguint la ideologia del partit.

Igualment, però, el vaixell no ha fonat del tot i encara el podem salvar. Al març tenim l'oportunitat definitiva de demostrat que a Catalunya hi ha una clara majoria independentista que vol construir una república. Com digué Raül Romeva el dia de l'aprovació de la declaració rupturista al Parlament: Si no és avui, serà demà. Si no som nosaltres, seran uns altres. Però han de saber que això no té aturador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada