dilluns, 11 de gener de 2016

Any nou, President nou

Pensava que seria impossible que arribessin a un acord, que Junts pel Sí i la CUP seguirien enrocats en les seves respectives posicions i que tornaríem a repetir les eleccions al març. Afortunadament, però, tot això no va arribar a produir-se. I sort, perquè hagués sigut un gran fracàs.

Dijous i divendres van ser dies de reunions i corredisses, però el desitjat acord encara no s'havia assolit. S'acabava el temps i la desesperació de la gent començava a fer-se més i més gran. Dissabte semblava tot dat i beneït però, un moment, Josep Rull no va anar a una entrevista a Catalunya Ràdio. Això va permetre obrir un bri d'esperança.

Tots els rumors apuntaven a Carles Puigdemont, alcalde de Girona i president de l'AMI. Era estrany, aquest nom no sonava enlloc! Finalment, a les 17:45h, Mas surt a fer una compareixença i ho anuncia: Faré un pas al costat. El candidat que demà investirà el Parlament serà Carles Puigdemont. Alegria poc vista de feia mesos a les files independentistes, que celebràvem l'entesa entre els partits que van apostar per una República Catalana a les eleccions del 27-S.

La investidura s'ha fet a corre-cuita, un diumenge a la tarda i amb l'amenaça del PP d'aturar el ple. Un ple llarg i, fins algun punt, feixuc, com qualsevol ple d'investidura. Puigdemont va fer gairebé el mateix discurs que Mas i, igual que a l'anterior ple, l'oposició es va enfadar de debò.

El to emprat per Arrimadas (amb el ja mític ''vamos a investir al señor Mas de lo mismo), Iceta, Rabell i Albiol no aixecaven gaires simpaties cap al candidat a President. Ell, però, va defensar-se de manera èpica i espectacular amb un seguit de PIM, PAM, PUM! de manual. Va ser espectacular la rèplica de Puigdemont.

I a tres quarts de 10 ja teniem investit el 130è President de la Generalitat. Al final no tenim Mas, però tampoc hem hagut d'anar al març, cosa que, al meu parer, hagués posat en perill de forma seriosa la majoria dels 72.

Tot i que arriba tard, tenim acord i nou President. Podem estar contents que no hem hagut d'arribar als extrems que se'ns proposava, tot i que el preu que la CUP haurà de pagar per lliurar-se'n de Mas serà força alt. Desitjo, doncs, sort al President Puigdemont i que pugui completar aquest procés. Caminem amb passes fermes fins a la victòria final!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada