dilluns, 15 de febrer de 2016

Adéu i gràcies pels serveis prestats

A tots ens arriba l'hora, més aviat o més tard, de dir adéu i passar a millor vida. És el que li ha passat la Muriel Casals, expresidenta d'Òmnium Cultural i diputada de Junts pel Sí al Parlament. La matinada de dissabte a diumenge, després de 15 dies ingressada a l'Hospital Clínic de Barcelona, Muriel Casals s'acomiadava de nosaltres després de no haver-se pogut recuperar d'un traumatisme cranioencefàlic després de ser atropellada per una bicicleta a Barcelona.

No és una pèrdua qualsevol. Ahir el país va quedar orfe d'una de les persones que més ha treballat per impulsar l'independentisme des de la societat civil. Una dona que ha dedicat mitja vida i part de l'altra a treballar per la llengua, la cultura i la llibertat del nostre petit i gran país: Catalunya.

Una dona petita, amable, dialogant, senzilla, discrepant però respectuosa amb l'adversari, pactista, ... I un llarg etcètera que ens ocuparia tota la plana. La Muriel era el principal somriure de la revolta dels somriures. Era qui, malgrat les pedres que poguéssim trobar al camí, ens esperonava a seguir caminant amb pas ferm cap a la barca que ens ha de dur a la tant desitjada illa d'Ítaca.

Muriel, no vaig tenir l'oportunitat de poder-te conèixer en persona, però conec perfectament el teu tarannà tranquil i obert. Amb el teu adéu, perdem una de les peces més important d'aquest puzzle anomenat procés. Des de la terra et desitjo molta sort en aquest nou viatge que comences. Espero que, amb el teu ajut celestial (i el de tants altres patriotes) arribem allà on tu ens volies dur. Descansa eternament en pau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada