dilluns, 8 de febrer de 2016

L'Ebre, el riu que uneix Catalunya de nord a sud

Amposta és la capital del Montsià, l'última comarca del Principat de Catalunya abans de creuar la frontera i passar de contrades catalanes a valencianes (més ben dit, castellonenques). La població d'aquest nucli urbà és de, segons l'IDESCAT, 20.952 habitants. Ahir, però, la seva població va créixer de forma força important.

Sempre es diu que a Catalunya no hi ha vida més enllà de Barcelona (i a vegades sembla que sigui veritat), i que per defensar el país s'ha de pujar sempre a la capital. Ahir no va ser el cas i 50.000 catalans van baixar a les Terres de l'Ebre per defensar un patrimoni que també és de tots els catalans: El riu i el Delta de l'Ebre.

Catalans vinguts de les 42 comarques que formen la nostra geografia (també de la Plana de Lleida) van recórrer els carrers d'aquesta vila darrere d'una pancarta on s'hi llegia: L'Ebre sense cabal és la mort del Delta mentre cridaven: Lo Riu és vida! No al transvasament! Al final de la marxa, l'etern Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, llegia un discurs en què demanava al govern català suport incondicional respecte l'Ebre.

Aquesta és la posició que ha d'entomar el govern de la Generalitat. No podem permetre que els interessos urbanístics d'uns quants empresaris i de gent que vol fer de l'aigua, un be escàs, en un negoci que beneficia uns pocs i ens afecta a tots.

Ara, a Catalunya no tothom rebutja el Pla Hidrològic. Els regants de Lleida hi estan a favor perquè consideren que fa una distribució justa de l'aigua. No ho considero així. El canal Segarra-Garrigues, i tots els canals que s'haurien de fer, no tenen com a objectiu ajudar els regants, sinó deixar fetes les infraestructures pel lucre d'algú. I, en tot cas, caldria augmentar el cabal ecològic del Segre i agafar més aigua d'aquest riu, enlloc de posar en risc el Delta.

Quan ataquen una part de Catalunya ataquen tota la nostra geografia, de nord a sud i d'est a oest. No tolerarem que tirin endavant aquesta aberració, i també haurem d'intentar trobar una solució convincent pels regants. Avui i demà, però, cal cridar més fort que mai que LO RIU ÉS VIDA!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada