dissabte, 13 de febrer de 2016

Miracle (que arriba tard i malament)

El dia que va plegar Duran i Lleida vaig escriure un article que deia: ''Per increïble que sembli, tot allò que comença s'acaba''. Doncs bé, aquesta màxima la podem aplicar a un fet històric que ahir tingué lloc: La ignaguració de la línia 9 sud del metro de Barcelona. Ha trigat molts més anys del què estava previst (arriba amb 12 anys de retard) i amb un sobrecost més que important (el tram sud ha costat 3.000 milions d'euros, més del que estava pressupostat per tota la L9 i el cost total pujarà als 16.000 milions d'euros).

Era una infraestructura molt esperada pels ciutadans del Prat. Després de tants anys, els pratencs i les pratenques podrem desplaçar-nos fins la capital catalana sense necessitat d'haver d'anar en tren o en metro. Un esdeveniment titllat d'històric, perquè és una reclamació de fa molts anys al nostre municipi. I és que és una injustícia que una ciutat com la nostra no tingués metro, i que una ciutat com Barcelona no tingués metro fins a l'aeroport.

La infraestructura, però, és impecable. Les estacions són foondes com una mala cosa i els vestíbuls són enormes. La gran llàstima es que no hagin sigut capaç d'unir més parades amb FGC, Pel que ha costat la infraestructura... Bé, al final podrem gaudir-la d'una vegada, que són molts anys patint els allargaments infinits. Encara recordo quan ahir al Telenotícies ensenyaven un recopilatori i ensenyaven notícies que deien: ''El metro arribarà a l'aeroport el 2004''. En fí...

2 comentaris:

  1. ñññaañawrawñan gaign aiañañañañañññññwwksjjjsssjjklllññññafakfakfañañañaññññngnigñññañañskkkññañ222412

    ResponElimina
  2. Sens dubte ha donat molta més vida al Prat

    ResponElimina