dijous, 3 de març de 2016

Espurnes d'investidura

L'actualitat política d'aquesta setmana ens duu, de forma completament indubtable, a la madrilenya Carrera de San Gerónimo, seu de la sobirania espanyola, el Congrés dels Diputats. Aquesta institució celebra festa grossa aquesta setmana, perquè és la setmana del ple d'investidura.

El cartell es presentava joiós: Mariano Rajoy obria la jornada amb l'oració: Votarem que NO a la seva investidura, senyor Sánchez. Acte seguit, i consultant la RAE, titllava Sánchez de bluf. Davant d'aquesta estupefacció, el candidat socialista reblava: Vostè és un tap a la regeneració del PP. Vaja, que el bipartidisme reapareixia per moments i tornàvem a aquells gloriosos temps. La nostàlgia va durar moments.

Pablo Iglesias s'estrenava amb contundència, dient a la cara de Sánchez que Felipe González té les mans plenes de calç viva (en referència als GAL), que no li falta raó. Empipada de la bancada socialista i esbroncada del seu líder, al·legant el seu orgull envers González. Si algú encara no tenia clar que les relacions PSOE-Podem estaven fotudes, després d'allò d'ahir quedà ben convençut. I després li tocava a Albert Rivera. El líder de C's va fer un tros de la seva intervenció en català! Al Parlament sempre ho feia en castellà. No se n'ha adonat que ha canviat de cambra representativa.

També va repartir a tort i dret al PP, que també els distancia de les seves relacions. I arribava Domènech, reivindicant la plurinacionalitat de l'estat en català i apel·lant les espigues d'or, abans de fer-se un petó amb l'Iglesias, Xavier, les espigues d'or són daurades de llibertat, no de referèndums pidolats i impossibles.

Però arribava en Tardà. Nosaltres marxem mentre intenten arreglar Espanya, deixant el líder socialista amb un pam de nas. I es que ni govern de canvi, ni progressista ni res. La qüestión catalana seguirà enfonsada en les mateixes aigües putrefactes, ara amb el PP i després amb el PSOE. El discurs aquí no canvia i cada cop s'apropa més a una gran coalició, malgrat la parafernàlia dels retrets.

I a les 7 de la tarda, 130 vots a favor, 219 en contra i 1 abstenció. El líder socialista no passa la votació i haurà de tornar-hi divendres. El rellotge comença a comptar 2 mesos. El vodevil serà llarg, costós i dolorós. Però acabarà igual que a Catalunya? Vés a saber. Mentrestant, riurem una mica. Que no falti el sentit de l'humor!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada