dimecres, 27 d’abril de 2016

Evitem que torni a passar. Hi som a temps

El 26 d'abril de 1986, a la 1:23 hores de la matinada, el reactor 4 de la central nuclear de Txernòbil, bandera de l'avenç tecnològic de l'URSS, esclatà mentre els operaris feien proves del sistema de refrigeració del reactor. La cosa consistia en tancar l'arribada de vapor a pressió a la turbina, deixant-la rodar només per inèrcia i comprovar el temps que pot alimentar-la la refrigeració.

No era una prova fàcil, ja que mai s'havia provat abans. Un dels operaris decideix reduir la potència de la central, però la baixa tant com per tornar inestable el model RBMK soviètic. A partir d'aquí comença la cadena de desgràcies: Un enginyer, saltant-se els protocols, intenta recuperar la potència; aixeca les barres de control i el reactor recupera aigua i energia, però puja tant que fa que la central comenci a descontrolar-se; l'aigua es vaporitza en excés, més temperatura, més potència, menys aigua... Quan decideixen aturar-ho, puja massa la temperatura i les barres es deformen, fet que les impedeix baixar del tot. En pocs segons, explota la tapa d'acer del vas del reactor, fet que suposà l'expulsió de milers de residus radioactius a l'exterior.

Malgrat el perill que això suposava, els habitants de la zona no van ser evacuats per les autoritats fins que varen passar dos dies. Sí, dos dies! I això que l'ona radioactiva havia arribat fins i tot al cor d'Europa. Aquell nivell de radiació provocà la mort de milers de persones (xifra encara per determinar), la caiguda en malalties irreversibles per a moltes altres i la pèrdua de la casa per sempre més.

30 anys després, Txernòbil encara és una zona completament inhabitable (tot i els petits reductes d'inmortals que hi queden). Els alts nivells de radiació que encara s'hi respiren a l'ambient fan que allò no es pugui repoblar fins d'aquí 10.000 anys! Ni vostè ni jo ho podrem viure.

L'explosió de Txernòbil (i la de Fukushima i, fins i tot, Vandellòs I) hauria d'obrir un debat seriós sobre l'ús de l'energia nuclear. Quins són els pros i els contres? Per què no s'ha fet seriosament? Després de desastres com aquest, crec que caldria donar pas a energies més netes per evitar carregar-nos el món. Quina herència volem deixar als nostres fills? Un món amb alts nivells de radiació i un 100% de la població amb càncer i leucèmia? Què en serà de la natura? Hi hauriem de reflexionar de debò, no només per postureig.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada