dimarts, 26 d’abril de 2016

No se salva ni l'apuntador

Era fidel a la cita que cada dilluns tenia amb TV3 a les 2/4 d'11 de la nit, quan passaven una nova entrega de Nit i dia, la sèrie policíaca que narrava la història d'una metge forense, la Sara Grau, i tot un seguit de persones molt properes a ella.

Entrem en matèria per valorar l'entrega d'ahir. Ens havíem quedat en la detenció del Fajardo com a pressumpte assassí de les àvies, l'amenaça del Marc Ramos a la Sara, el viatge de l'Aitor i la Miren a Euskadi i l'atzucac del jutge Cases, que decideix suïcidar-se.

Al començament vam poder veure l'escena de l'Aitor declarant-se a la Sara, un moment dolçament esperat. La situació i el moment era perfecte (ell a Euskadi i ella a Barcelona), i l'alegria hagués durat més si, l'endemà, en Lluís s'hagués estalviat les trucades amenaçadores a tots dos. Tot i això, les seves sospites eren més que comprensibles, tenint en compte les reiterades infidelitats de la Sara.

Amb el jutge Cases mort, el Fajardo decideix confessar que la mort de la Mercè Pàmies va ser per encàrrec, fet que creà estupefacció i sorpresa, poca al meu parer. La caiguda d'un mite com el del jutge Cases mereixia una reacció més intensa, sobretot després d'escenes rocanbulesques com la de la Magda amagant-se 50.000 euros a les calces baixant d'Andorra.

Calia, però, saber com acabarien el Lluís i la Sara. Ella se'l troba a casa quan va a buscar les seves pertinències, i aquí comença una baralla de crits, hòsties i un intent de violació. L'Aitor, que entra de forma heroica, cau a la 1a, fet que el deixa força en 2n pla en aquell moment. Tot i això, se salva i marxa amb la Sara, que suposa que en Lluís comenci a cridar: Filla de la gran puta! La seva actitud durant la sèrie no mereixia altre final.

I quedava el més important: I el Marc Ramos? Finalment, la jutge determina una ordre per detenir-lo després de veure un vídeo de la seva etapa a l'excèrcit. Malgrat tot, els Mossos el troben mort. A ell i a sa mare. Una mena de coriandre en mal estat a una crema de xampinyons, posat per una iaia, va acabar amb el mataiaies. Una escena excel·lent, amb intriga i dubte fins l'últim segon, que ens deixa una excel·lent metàfora de la vida: Reps allò que dónes. 

I així acaba una sèrie que va començar ensopida, però que ha fet un in creixendo espectacular. Novament, queda demostrat el gran talent que tenen els actors catalans, i és la vegada... Ah! I no en tingueu cap dubte que si la sèrie fos de la HBO i es digués Night and day, les grans cadenes mundials s'hi barallarien per ella. Potser fins i tot TVC. Esperem amb ànsia la 2a temporada!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada