dimecres, 4 de maig de 2016

Consumació d'un fracàs

El fet de repetir les eleccions espanyoles era un fet més o menys clar des de la nit electoral del 20-D. La complexa configuració del Congrés deixava en evidència que els partits polítics havien de preparar-se per a una cultura del pacte inexistent a la política espanyola d'antuvi fins als nostres dies. I així ha acabat la cosa.

Sóc d'aquells catalans que crec que nosaltres tampoc en som el millor exemple, perquè les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP van ser molt feixugues i molta gent va quedar cremada. Tot i això, que ens convertia en riota als quatre cantons de les Espanyes, a Catalunya hem pogut configurar un govern de majoria independentista que funciona a ple rendiment, mentre a Madrid repetiran eleccions.

El vencedor d'aquest periple de quatre mesos és, sens dubte, Mariano Rajoy. El president en funcions i candidat del PP ha allargat com un xiclet el seu immobilisme fins a extrems mai vistos abans. Això li ha permès que els altres 3 grans candidats (Pedro Sánchez, Pablo Iglesias i Albert Rivera) hagin negociat de forma desesperada per treure Rajoy de la Moncloa mentre es clavaven ganivets entre ells. Deixa entreveure, a més, un fet de que és impossible un govern on hi hagi PSOE, Podemos i C's. 

Mentre els socialistes negociaven amb Podemos, Sánchez va cometre un evident error d'estratègia: Pactar amb Ciutadans. Els vots d'Albert Rivera eren clarament insuficients per passar la investidura, fet que el portà a fracassar totes dues votacions, amb només 130 escons favorables a la seva investidura. 

A partir d'aquí ha sigut completament impossible acordar absolutament res, i no s'ha fet res més que deixar córrer el rellotge. Al meu parer, els partits polítics haurien de canviar els seus caps de llista, que ha quedat demostrat que no saben negociar ni arribar a acords. Esperem, doncs, que la repetició dels comicis ajudi a aclarir aquest atzucac que fa que Espanya no tingui govern des de fa 4 mesos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada