dimarts, 24 de maig de 2016

Què en queda de l'esperit europeu?

Crèiem haver-les vist de tots colors sobre la pèssima gestió de la Unió Europea de la crisi dels refugiats. Després de les paraules de Juncker al Parlament europeu dient que Europa acolliria 160.000 refugiats i el pacte UE-Turquia, era difícil espifiar-la encara més. Però mai hi ha un topall en aquesta vida. 

Aquest matí hem vist com la policia grega ha començat el desallotjament del camp de refugiats d'Idomeni. Sabeu qui ha sigut els primers en abandonar el camp? Els periodistes. No els interessa que puguin explicar les misèries europees a la resta del món i els propis europeus.

Sense resistència, i de forma pacífica, els refugiats han començat a abandonar el camp pujant als autocars que no els duran al somni europeu, sino a un altre camp que els farà romandre en les mateixes condicions insofribles que tenien a Idomeni.

La més gran de les misèries és que Europa no ha sabut trobar cap altre desllorigador a aquesta situació que tancar les fronteres amb pany, clau i filat i enviar tots els refugiats a Turquia, que no és precisament el país amb les millors condicions per acollir aquestes persones que fugen de la guerra, diguem-ne.

I és per això que convido a tothom a la mateixa reflexió: Què en queda dels valors europeus? Què en queda de la fraternitat? I de la cooperació? I de la defensa dels drets humans? Què en queda d'aquell projecte que va voler unir Europa després de la II Guerra Mundial? Què en queda de l'esperit de Shenguen? No en queda res. La història d'aquell èxit s'ha capgirat com un mitjó i veiem, amb moltíssima resignació, com es tanquen les portes físiques a aquells que fugen de la misèria, mentre s'obren les portes metafòriques perquè les multinacionals tinguin el poder en aquestes contrades, i els neonazis cada cop tenen més adeptes. Si en Shuman aixequés el cap...

Article relacionat: L'Europa de la vergonya

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada