dimecres, 18 de maig de 2016

Temor a un demòcrata

La polèmica política de la setmana ens porta al Parlament de Catalunya. S'ha creat una gran expectació i un fort rebombori arran de la visita d'Arnaldo Otegi a la cambra catalana. Els de sempre, és a dir, PP i C's, no només s'han mostrat reticents a aquesta visita, sinó que resten incrèduls davant l'entrevista que ha mantingut l'etarra amb Carme Forcadell.

Sempre he volgut conèixer quina hauria sigut la reacció d'aquestes formacions si Nelson Mandela hagués visitat el nostre Parlament. Ell també va romandre un temps a la presó acusat de terrorista. Els del PP i C's s'hi haurien oposat i haguessin organitzat una reunió amb els representants de les víctimes? Segurament que no, perquè Mandela no era el tipus de terrorista que a ells els hi dóna vots i vots.

Que consti que mai hem trobaran al bàndol d'aquells que defensen l'activisme reivindicatiu a través de les armes, perquè no fa altre cosa que empitjorar les coses i allunyar encara més els objectius que s'hi volen aconseguir. Però ja ho ha dit el propi Otegi aquest matí a Catalunya Ràdio: L'Estat no vol que acabi la violència d'ETA. I, desgraciadament, és tant trist com cert.

Els partits espanyols han obtingut milions de vots gràcies a la presència d'ETA, aprofintant-se d'una cosa tant miserable com el fet d'anar a les televisions a explicar el dolor i el patiment de les víctimes, creant així una onada de rebuig encara més forta a la violència. O ja ningú recorda la cèlebre cita Hay dos líneas de investigación, pero todas apuntan claramente a la banda terrorista ETA del senyor Acebes? Però per què ningú esmenta la quantitat de vegades que s'han reunit el PP i el PSOE amb la banda? Per què ningú en parla d'això? Està clar que no interessa.

El senyor Otegi és un pres polític de l'Estat espanyol per voler desarticular ETA, i els hi segueix fent molta nosa. El que els hi feia servei era ETA, no el seu enterrador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada