dijous, 30 de juny de 2016

1 any d'ajuntaments pel canvi

Sembla que hagi passat força més temps, però el passat 13 de juny va passar un any de la constitució dels ajuntaments sorgits de les eleccions municipals del 2015. Aquells comicis, a nivell de Catalunya, els guanyà la desapareguda CiU amb un 21,49% dels vots, seguida del PSC (17,06%), ERC (16,39%), ICV-EUiA (11,78%), PP (7,54%), C's (7,43%) i la CUP (7,12%).

Tothom sap que unes eleccions municipals són molt diferents a unes autonòmiques i/o generals. Els veïns fan costat al candidat que és amic o qui porta tota la vida. No és d'extranyar, doncs, que pobles on el sobiranisme guanya amb àmplia majoria tingui un alcalde socialista. A Catalunya n'hi ha uns quants.

Els canvis destacats foren sobre la representació als consistoris. Esquerra es va recuperar de la patacada del 2011, la CUP va entrar amb força a bona part dels ajuntaments importants del país, el PP perdia Badalona i Castelldefels, Lluís Tejedor tornà a ser investit alcalde del Prat de Llobregat i les 4 capitals van revalidar el partit del moment.

Totes 4? No! Una 'petita' ciutada a la costa central, anomenada Barcelona i coneguda per ser la capital del país, va canviar d'alcalde. Xavier Trias, de CiU, va perdre la batalla contra Ada Colau, coneguda per ser membre de la PAH.

El model de Barcelona, començat pels socialistes, el considero un fracàs per la ciutat. La imatge de la capital es ven arreu del món, però ha deixat de ser una ciutat pensada pels barcelonins i les barcelonines i entregada al turisme. També cal dir que la tensió amb els moviments okupes s'ha alleugerit, diguem-ne. És tant fàcil com visitar el barri de Gràcia.

A Tarragona i a Lleida s'ha fet un cordo sanitari antisobiranista. La ciutat hereva d'allò que fou la 2a ciutat més important de l'Imperi Romà té un pacte de govern PSC-PP-UDC, i a la Terra Ferma la cosa va d'un pacte PSC-C's.

Més divertida està la cosa a Girona. Amb l'elecció de Carles Puigdemont com a President de la Generalitat, trià Albert Ballesta, núm. 19 de la llista, com a alcalde. Com que CiU només té 10 regidors a Girona, tots els que hi anaven davant seu. Només durà 3 mesos, però quins tres mesos! No va poder aprovar el cartipàs, va voler apujar-se el sou i va pactar amb PP i C's. Al final, dimissió i Marta Madrenas al capdavant de la ciutat.

Bé, fent aquesta anàlisi, no sé jo si n'hi ha hagut gaire de canvi. Sembla que no, però bé, la propera cita amb les urnes municipals és el 2019. Allà hi tenim una nova oportunitat, tot i que no sé si l'aprofitarem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada