dilluns, 27 de juny de 2016

L'Espanya irreformable

L'espanyol no és un estat amic als canvis. Durant la nit del 26 de juny, novament, va quedar demostrat la poca voluntat de reformar el país i fer fora els corruptes. Sembla que hi hagi una bona part dels espanyols que prefereixin els corruptes i retalladors.

El PP no només ha guanyat les eleccions, ha aconseguit 14 escons més! Ho tindrà força bé per governar en minoria. L'anècdota de la nit fou quan els militants populars cantàven ''¡Sí se puede!'' després de veure els resultats. I mentrestant, la Colau amb els braços plegats a l'Estació de França.

Pedro Sánchez enfonsa novament el PSOE, que el deixa amb 85 diputats, 5 menys que el 20-D. Malgrat tot, Sánchez salva els mobles perquè ha evitat el sorpasso. Hagués sigut divertit veure Susana Díaz entrar a la sala del comitè Federal dels socialistes amb el cap del seu patró. No va ser la teva nit, Susana. Malgrat això, es demostra que el PSOE és incapaç d'erigir-se com a força alternativa i el seu fracàs és més que evident, especialment perquè ha perdut Andalusia. Hauria de replantejar-se un pas al costat.

La nova política ha sigut víctima de la seva pròpia medicina. La prepotència d'Units Podem ha sigut un factor clau per demostrar la incapacitat de reformar Espanya. Ha perdut 1.220.000 vots, que demostren el fracàs de l'aliança amb Esquerra Unida. La seva proposta no és atractiva perquè ha quedat demostrat que Espanya mai acceptarà un partit que esmeni el dret a decidir. Serà millor que l'Iglesias guardi a l'armari el canvi, el Sí se puede i el referèndum, si mai l'ha tret d'allà. 

En canvi, però la gent ha vist que Cs és la marca blanca del PP, i ha decidit quedar-se amb l'original. Els hi deu haver passat factura ser el (fals) centre de la política espanyola. Hi ha gent que sembla ruca, però no ho són tant com per votar-los a vostès tenint els peperos. Ara, però, és un bon moment perquè entrin al govern, així veurem quina és la seva forma d'actuar des del poder.

Catalunya va demostrar, però, que és un país diferent. Victòria molt amarga d'En Comú Podem, que va revalidar els 12 escons del desembre, però van perdre 81.350 vots, a més de veure com queden tercers a Espanya. S'esvaeix completament el canvi i la fraternitat que tant apel·lava Xavier Domènech.

ERC també va revalidar els 9 diputats del desembre, però va aconseguir un augment de 27.500 vots. El tàndem Rufián-Tardà ha tornat a ser un revulsiu que ha funcionat molt bé pels republicans, erigint-se com l'únic canvi possible després de la desfeta dels podemaires.

CDC salva els mobles. El sondeig de la CCMA li atorgava 5 escons i quedar per sota del 10%. Aquests mals auguris van desaparèixer mentre apareixia el vot escrutat i van aconseguir mantenir els 8 escons. Ara bé, perd 85.400 vots respecte el 20-D i aconsegueix un 13,9% de vots, cosa que sembla que li farà perdre el grup propi al Congrés. Ni la demanda de fer confiança al president Puigdemont ha servit per remuntar. Sembla que Homs no agrada.

El PSC torna a caure i perd un diputat. Batet ha perdut 32.200 vots i queden 4rts, els seus pitjors resultats a Catalunya. El seu discurs ja no cala i l'àrea metropolitana ha canviat el vermell pel lila. Pobres socialistes catalans, qui els ha vist i qui els veu...

L'escàndol Fernández Díaz no ha servit per treure vots al PP ni a casa nostra. Pugen 44.200 vots i guanyen un escó. És digne d'estudi i caldrà analitzar-ho, perquè no pot ser. Ens cal molta cultura democràtica. I què vol que els hi digui de C's?

Som responsables del que tenim. Ens ho mereixem. Ens cal una profunda educació política, perquè els resultats foten certa vergonya. Ens queixem dels corruptes i de les retallades, però després guanyen escons a les eleccions. Com s'explica això? Resigna veure com la gent té una bena als ulls. Bé, això és el que ha votat la gent, i és el que tindrem els propers anys.

Ah! I per acabar, dos mapes que parlen sols:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada