diumenge, 28 d’agost de 2016

Del noviatge amb Sánchez al casori amb Rajoy: La curta però intensa trajectòria de C's a la política espanyola

Darrerament, la política ens té acostumats a celebrar les seves jornades històriques en dies festius. El 28 d'agost del 2016, dia del concurs internacional de gossos d'atura a Castellar de n'Hug, quedarà marcat com el dia en què Mariano Rajoy i Albert Rivera signaren un acord d'investidura estèril amb l'objectiu de posar en marxa la XII legislatura de la recuperada democràcia espanyola.

Després de 8 dies de negociacions, Rivera ha fet definitivament el llit als socialistes i ha decidit convertir un amor d'estiu popular en una relació, a priori, sense gaire recorregut. Ja creia Rivera que la seva relació amb Sánchez duraria uns llargs 4 anys, però, en aquests casos, la mida sí importa, i els escons de PSOE i C's no donaven la talla. 

El líder taronja ha passat de demanar el vot positiu al PP per fer Sánchez president a implorar una abstenció al PSOE, mentre Rajoy demana compassió al PNB, partit apagat o fora de cobertura fins passades les eleccions basques del mes vinent, del qual el català no en vol ni sentir parlar. 

El pacte PP-C's és, però, fruit d'una entesa més que natural. Rivera es passeja pels platós televisius espanyols venent el seu producte com a nou i regenador, però els catalans sabem de sobres que el seu és un partit encara més escurat a la dreta que el propi PP (i goita que és força difícil). Si no, se'm fa difícil com justificar el fet pel qual el partit blau i el partit taronja fa més de 9 anys que comparteixen vot al Parlament de Catalunya. Poc sentit tenia, doncs, el pacte amb els socialistes, partit del qual era tant o més nacionalista que CiU i/o ERC.

Aquest és també un pacte d'estat. Un pacte per garantir la indisoluble unidad de la nación española, amb propostes tant singulars, però gens innovadores, com IMPOSAR el trilingüisme a les escoles catalanes. Sí, escric imposar en majúscules perquè em resulta curiós (no extrany) que els que duen anys i panys dient que el català s'imposa per damunt del castellà, ara ens vulguin imposar un model educatiu sens cap tipus de consens a Catalunya, ni escolar ni polític.

Tampoc deixa de resultar sorprenent que aquests partits signin un pacte anticorrupció. Què diria C's si CDC signés aquest pacte? Oi que no els hi resultaria creïble? Doncs això ens passa a la resta de mortals, que no entenem que la seva formació (també amb escàndols de corrupció) signi aquest acord amb el partit més corrupte de l'estat espanyol. És com si es volgués fer una masterclass de bona educació amb Belén Estevan, o de periodisme amb Eduardo Inda, Francisco Marhuenda o Xavier Rius (sí, el de l'E-Notícies).

I mentre es produeixen aquests moviments, Iglesias segueix creient en la formació d'un govern alternatiu amb PSOE, Unidos Podemos i nacionalistes. Pablo, els números no sumen perquè els independentistes catalans no ens deixarem vendre gat per llebre. Ja ho heu fet molts cops, això d'aixecar-nos la camisa. Jo de tu, començaria a preparar-me el paper d'opositor.

Hi ha acord, però és de curta volada si no aconsegueixen 6 escons que canviarien radicalment el panorama polític espanyol. El dia 30, el Congrés dels Diputats aixecarà el teló a aquest saiet i, llavors, veurem cap a on es dibuixa on escenari que, a priori, es presenta força divertit. I tal dia farà un any, alguns reien de Catalunya...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada