divendres, 9 de desembre de 2016

La marmota del dret a decidir

Després de la multitudinària manifestació de la Diada del 2012, bona part dels partits catalans es mobilitzaren a favor de l'organització d'un referèndum d'autodeterminació que permetés als catalans decidir si Catalunya hauria de ser un Estat independent o seguir formant part de l'actual marc autonòmic espanyol.

És aquest el moment en què es crea el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, presidit per l'expresident del Parlament per UDC Joan Rigol. Govern, municipis, partits, societat civil i sindicats, entre d'altres, impulsen aquesta gran taula per fer costat al dret a decidir i la celebació de la consulta, després procés participatiu, del 9-N.

Dos anys després, el Govern ha decidit rescatar del fons d'armari aquesta macrotaula amb poc caràcter decisori però molt de simbòlic per posar en marxa el RUI que celebrarem el setembre de l'any vinent. Puigdemont ja ha convocat tots els sectors per una reunió el proper 23 de desembre, just després del debat de pressupostos.

Sóc partidari a què el procés acabi on va començar, és a dir, a les urnes. Ara bé, alhora també considero d'allò més que passada la pantalla del dret a decidir. Després del 9-N i el 27-S (la culminació legal del 9-N), els catalans ja hem passat prous cops per les urnes i hem expressat clarament el que volem: En 18 mesos, independència. El full de ruta de Junts pel Sí en cap cas parla del RUI.

No veig amb bons ulls la celebració d'un RUI ja que seria un escenari calcat al del 9-N: Procés participatiu, imputacions i eleccions plebiscitàries de nou. Aquest és l'escenari que volem? Tornar al punt de partida? Vaja, abans que això, compro l'utopia del referèndum pactat amb l'estat d'En Comú Podem!

Ens van prometre 18 mesos de preparació de les estructures d'estat i, el juny del 2017, referèndum sobre la constitució catalana i DUI. El més greu, però, és que ERC i el PDECat hagin sigut tan dòcils a una demanda de la CUP que no ve de la societat civil. Som molts els que considerem que el govern Puigdemont-Junqueras segueix collat per l'Anna Gabriel i observem com la legislatura penja d'un fil a base de xantatges constants (pressupostos, referèndum, ...)

No dubto que les bases dels partits independentistes es creguin d'allò més el procés, però sembla que els seus líders (Puigdemont, Junqueras i Gabriel) no ho siguin d'independentistes, sinó procesistes. No podem allargar el procés com un xiclet, ja que la gent comença a sentir un cert desgast. Si no reaccionem a temps, complim el mandat expressat a les urnes i acabem ja amb aquesta agonia, la gent perdrà la confiança en els polítics i, sobretot, en el projecte; i això sí que ho pagarem molt car.

Sembla que haguem oblidat les proclames que els líders de Junts pel Sí dèien la nit del 27-S:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada