dilluns, 2 de gener de 2017

Lideratge agafat amb pinces

El 2016 ja és història, però aquests dies encara seguim els resultats que van quedar pendents fins l'últim minut abans de tancar l'excercici anterior.

Podriem aplicar-ho al camp de la televisió. Aquest matí hem conegut les dades d'audiència de les campanades (el moment televisiu de l'any) i els resultats globals de l'any anterior. Un dels titulars més destacats era aquest: TV3 lidera per 7è any consecutiu.

Ben certa és aquesta dada. El principal canal de la televisió pública catalana ha tancat el 2016 sent el més seguit per l'audiència, i ho fa per 7ena vegada consecutiva, fet que cap canal a Catalunya havia aconseguit fins ara. El motiu de celebració seria total si no fos pel resultat: 11,4% i avantatge mínim sobre Telecinco (11,3%)

Tal com es pot veure en aquetst gràfic que l'Àlex Gutiérrez ha elaborat pel Diari ARA (vegeu crònica), l'audiència de TV3 no ha fet més que patir una caiguda sostinguda. Aquest darrer any, sense anar més lluny, el share ha caigut 1,4% punts respecte el 2015, és a dir, un 8% menys d'espectadors. Diversos programes no han acabat de trobar un lloc estable a la graella i això ha suposat una important sagnia de punts d'audiència al llarg de tot l'excercici. El canal, a més, té massa depedència d'espais com els Telenotícies, Merlí, Polònia, Crackòvia. APM?, Zona Zàping i les transmissions dels partits del Barça, que sempre otorguen bones xifres d'audiència.

La fragmentació de l'audiència amb centenars de canals i la creació de múltiples plataformes per consumir televisió on line és una justificació a la baixada generalitzada de les audiències televisives, però tampoc ha de l'excusa per una temporada no massa bona. Especialment a l'estiu, on els programadors van marxar de vacances i van deixar la cadena només amb refregits. El resultat fou desastrós. 3 mesos de lideratge perdut, quedant darrere de Telecinco i Antena 3 i arribant a baixar del 10% el mes d'agost (9,4%, mínim mensual històric).

Els directius de la cadena haurien de replantejar diversos aspectes de la graella. No pot ser que TV3 abaixi la persiana a les 23:30h de la nit. Caldria intentar cercar un programa de late night on s'hi convinés humor amb actualitat. També caldria programar nova ficció i anar pensant què fem amb els clàssics per no cremar-los excecivament.

En aquest debat tampoc podem deixar de banda la resta de canals de Televisió de Catalunya. Cal actualitzar el Super3 i posar-lo al dia en programació infantil, tornar el 33 a l'emissió les 24 hores i que torni a ser el canal cultural en català de referència; fer de l'Esport3 un autèntic canal esportiu que aposti per l'esport d'aquí i massiu com el ciclisme, l'atletisme, ... I recuperar el 3XL. Amb el seu tancament, TVC va deixar orfes milers de joves catalans sense una programació juvenil atractiva en la seva llengua. Aquesta franja és la més difícil, ja que tots els joves han emigrat a d'altres cadenes en castellà i fer que tornin serà, si més, complicat.

Igualment, però, no podem defugir del debat pressupostari. La CCMA ha patit autèntiques destralades aquests anys (30% menys de pressupost) i el fet que TV3 sigui líder és gairebé una proesa. La Generalitat hauria de consienciar-se d'una vegada per totes que TVC i Catalunya Ràdio són elements de cohesió pel país i divulgació de la llengua totalment imprescindibles. Sense aquests mitjans, el país no seria com el coneixem ni de bon tros.

Celebro que TV3 lideri l'audiència a Catalunya durant 7 anys seguits, però no puc mirar cap a una altra banda quan veig que només guanya la competència amb una dècima, perquè alguna cosa passa. Espero que aquest any serveixi per consolidar i eixamplar aquest lideratge, i crec que els professionals de Televisió de Catalunya saben com fer-ho.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada