dimecres, 31 de desembre de 2014

I el Cas Pujol?


Ahir, el President de la Generalitat, Artur Mas, va fer el seu tradicional missatge de cap d'any. Va parlar del procés, de la crisi i de la corrupció. Especialment, vaig estar esperant el moment de la corrupció. Va manifestar el seu compromís en fer bé les coses exigir responsabilitats a tots aquells que cometin irregularitats. Home, president, jo pensava que potser tindria alguna consideració i faria alguna menció al Cas Pujol i als exdirigents de CDC, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, que hauran de complir una pena de 6 anys i 10 mesos de presó i pagar multes milionàries. Per què no va fer-ne cap menció?

Per què no va dedicar ni un segon del seu missatge a parlar de l'escàndol de corrupció més gran que ha tingut aquest any aquest país? Per què no va fer autocrítica del que ha suposat ''la caiguda d'un mite'' com l'exhonorable senyor Pujol i família? Jo pensava que ara som en temps de transparència i és hora de fer net. Però no, ni una menció al cas.

A més, no només això, també va parlar de les desigualtats que patim i patirem aquest any nou. Un missatge que, per a mí, va ser decebedor. Espero que el procés acabi (i acabi bé), s'acabin les desigualtats al nostres país i la corrupció passi de ser el pa de cada dia a ser una anècdota del passat.
Bon any 2015!

Aquí podeu recuperar el missatge del President. Per cert, el van seguir 513.000 espectadors i un 20'4% a TV3, i un 5'6% de quota i 142.000 espectadors a 8TV:

          

dimarts, 30 de desembre de 2014

Grècia: El conillet d'índies del fracàs europeu

Aquests dies Grècia està en boca de tothom. Finalment, el país s'ha vist abocat a unes eleccions anticipades després de no aconseguir aprovar l'actual govern al Parlament. Ara, la nova esquerra de Syriza es postula com a guanyadora dels comicis en aquest petit país del sud d'Europa. I es què Grècia ha esdevingut el conillet d'índies de la Unió Europea per a les seves polítiques d'austeritat, que ha portat al país a una situació completament insostenible. Grècia, el bressol de la democràcia és ara la primera i la més afectada víctima de les dràstiques polítiques antisocials d'Angela Merkel, la reina i senyora d'Europa.

Fem un repàs de la situació. La greu crisi de Grècia esclatà al 2011, quan el govern anuncià que no podia pagar el deute. Llavors, Angela Merkel agafà la paella pel mànec i va imposar un seguit de mesures anticrisi. Doncs bé, aquestes mesures han fet que Grècia perdi el 60% del seu poder adquisitiu, es tanquin els mitjans públics, es desmantelli la sanitat i es deixi l'educació en un estat deplorable. I, a més, incrementar la llista de persones a l'atur. Després de moltes vagues generals, baixades de la borsa d'Atenes i un augment considerable de l'extrema dreta, sembla que a Grècia el sol comença a treure una mica el nas. Comença una recuperació de forma molt feble, però ahir l'FMI va anunciar que retirava el paquet d'ajudes a Grècia fins que no es constitueixi el nou govern.

El partit guanyador, l'esquerra de Syriza, porta al seu programa no pagar el deute i entregar el poder als grecs i a les gregues. Vaja, com Podemos a Espanya, el Front de Gauche a França i la CUP a Catalunya. Però les polítiques d'austeritat no només han afectat a Grècia, també a Espanya, Itàlia, Portugal o Xipre. De moment l'economía europea segueix estancada i sense previsions de créixer. Arribarem aquí fins a l'extrem de Grècia?

dilluns, 29 de desembre de 2014

Front comú contra la recentralització? No, front comú contra l'estat

El President de la Generalitat, Artur Mas, i el lehendakari basc, Iñigo Urkullu, es van trobar ahir diumenge a Vitòria hores abans del partit amistós que varen disputar les seleccions de Catalunya i Euskadi. No van fer cap roda de premsa, però el govern basc va emetre un comunicat a on anunciava que els president havien acordat anar junts per fer un ''front comú contra la deriva centralitzadora vinguda des de l'executiu de Mariano Rajoy''. A veure una cosa, senyor Mas, encara no s'ha adonat que anar contra la centralització de l'estat és inútil i no serveix per a res? Encara no hem après res de res?

A més, el que els ciutadans de Catalunya li demanem és un front comú contra l'estat i les seves injustícies, però no contra el seu centralisme. Volem que vostè, el lehendakari i totes les forces independentistes (catalanes, basques, gallegues i d'altres comunitats) facin un front comú contra aquest estat que no ens respecta i ens menysprea. Portem tota la vida buscant un encaix amb Espanya, però vostè sap de primera mà que tot ha sigut fracàs contra fracàs.

Una important part de catalans creiem que ja no tenim cap encaix amb aquest estat, per tant, deixi's de fronts contra la centralització i actuï contra l'estat de veritat. Sense cap mena de complex. Ahir, durant l'Euskadi-Catalunya es va veure un ambient festiu i reivindicatiu, i va poder veure com els catalans que es van desplaçar a Euskadi anaven amb els bascos com si fossin germans. Ara no és l'hora d'Espanya, és l'hora de Catalunya i els seus ciutadans. Perquè vostè potser no se n'adona, però van passant els dies i les hores i...

dimecres, 24 de desembre de 2014

En resum, més del mateix

Avui és la nit de Nadal. La ''Nochebuena'' a les Espanyes. I com és costum, el seu rei ha fet escrit un missatget per llegir-lo en prime time i petar l'audiència. Bé, ell no l'haurà escrit, però les fonts oficials és el que diuen. Vaja, com son pare. Què podíem esperar del primer missatge de Felip VI? Res en especial. De fet, m'atreveixo
a dir que el contingut és el mateix que el de l'any passat, i l'altre, i l'altre, i l'altre, ...
Un discurs passat de moda, com aquesta monarquia antiqüada i establerta pels segles dels segles a l'any 1975. Dit això, el monarca espanyol ha volgut centrar el discurs en Catalunya i la corrupció.

I què ha dit respecte Catalunya? Que els catalans ''hem de respectar la constitució perquè és la llei que vàrem votar''. Caram Felip, quina novetat! Mai ens ho havien dit els membres del govern del teu país. Una cosa que també m'ha sorprès repecte a Catalunya es que ha dit que ''ningú a l'Espanya actual és adversari de ningú'', però no diu que aquí volem ser adversaris d'Espanya. Volem ser els seus companys, però no de pis, sinó d'escala. També ha dit que s'ha de lluitar per recuperar l'estat del benestar, però ell, la seva dona i la seva filla seguiran cobrant sous desorbitats mentre mitja Espanya. I ha fet una referència a la seva germana, imputada.

Parlant de la corrupció, una frase que m'ha fet molta gràcia ha estat aquesta: ''S'ha de tallar d'arrel i sense contemplacions la corrupció''. Caram, doncs, què fan la teva germana i el seu marit en llibertat, després d'haver defraudat el que han defraudat? No és la justícia igual per a tots?

O sigui, un altre discurs igual. És a dir, més del mateix, un altre any. Només puc esperonar una cosa: que la situació política a Catalunya canviï i ja no haguem de veure el discurs d'aquest senyor ni el de cap cap d'estat espanyol. Igualment, Bon Nadal.

PD: Ja sé que no us interessa un borrall el que ha dit el ''preparao'', però si us pica la curiositat, aquí podeu recuperar el discurs íntegre. Com he dit abans, mes del mateix.


          

dilluns, 22 de desembre de 2014

La Grossa ha tocat a Can Godó

Avui ha sigut el dia de la Grossa de nadal. Molts premis importants han tocat a Catalunya, però sens cap mena de dubte el més gran se l'ha endut el Grup Godó. El grup privat de comunicació ha sabut que podrà gestionar el senyal de TV3HD, ja que la Corporació perd un dels dos múltiplex, i aquesta no vol renunciar al senyal de l'alta definició.

Ja fa anys i panys que el Grup Godó vol fer-se, de manera directa o indirecta, amb la nostra televisió pública. L'últim exemple l'hem tingut aquest any, amb l'intent de la direcció de l'ens públic de privatitzar el departament comercial (la principal font d'ingressos de la cadena) i regalar-la al grup del conde, sense cap mena de justificació creïble. Per fer-ho, la Generalitat ha decidit suprimir el canal BOM, que ocupava la freqüència que ara farà servir TV3HD. A més, per mantenir el senyal en HD, el govern haurà de pagar un lloguer per utilitzar una freqüència que, al cap i a la fi, és seva. Tot i estar rellogat, el múltiplex del Godó és propietat de la Generalitat, i des d'aquest s'emeten el senyal de 8TV, RAC105, Barça TV i BOM (aquests dos últims rellogats també). Com que BOM emet una programació ple de refregits en castellà i una molt baixa audiència, s'ha decidit acabar amb la seva vida a Catalunya, però seguirà a Madrid.

Però, si la Generalitat està tant interessada en mantenir el senyal en alta definició de ''la nostra'', per què no ha decidit ocupar aquella freqüència? Si és seva? A més, jo sóc dels que penso que necessitem una televisió pública forta i una televisió privada més desenvolupada, cosa que, ara per ara, no tenim. No ens enganyem, l'oferta de televisió privada catalana és molt pobre, amb 8TV com el seu major exponent. Per tant, la Generalitat ha de tenir el poder de, quan el govern central va decidir tancar un múltiplex a totes les comunitat, posar ordre i mà dura als del grup privat i protegir la nostra televisió pública, cosa que no es va fer.

Malgrat tot seguirem gaudint de l'oferta actual de TVC, però els balears perdran canals en la seva llengua i els valencians, possiblement, hauran de renunciar a tornar a veure TV3. Una altre crisi solucionada per les magnífiques administracions Rajoy i Mas.

dissabte, 20 de desembre de 2014

La gran família imputada

Aquesta setmana hem conegut que Jordi Pujol i Marta Ferrussolaputats per l'anomenat ''cas Pujol''. Al·leluia! Ja està tota la família embolicada! (bé, menys en Josep Pujol, l'únic que es salva). És la primera vegada que un expresident de la Generalitat és imputat per delictes de corrupció. La imputació de Pujol (pare) i la seva dona ve arran de la confessió de l'expresident sobre que tenia diners a Andorra el passat mes de juliol. Però això ve de més lluny. Els Pujol són una família que han sabut sempre guanyar diners de forma ràpida.

Per començar, el primer imputat, Oriol Pujol. L'exsecretari general de CIU és imputat dintre del ''cas ITV'', per regalar estacions a amics a canvi de regals. Va deixar les seves funcions al Parlament, però va mantenir el seu escó durant quasi bé un any. També ha estat imputada la seva dona. El fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, va ser impuntat després de que la seva amant, Victòria Álvarez, expliqués que ell baixava d'Andorra amb motxilles plenes amb bitllets de 500 euros. La seva ex-dona, Mercè Gironès, també ha estat imputada en aquest cas. El petit, Oleguer, està imputat per haver fet negocis ''turbis'' amb la seva agència d'hotels a l'estranger. I, per últim, la Marta i la Mireia han estat imputades aquesta setmana, juntament amb els seus pares.

Aquest és un petit resum de com una família que, durant 23 anys va tenir pràcticament tot el poder a Catalunya, han acabat d'aquesta manera tant trista. Espero que la justícia els posi al seu lloc a tots. I com va dir l'expresident a la seva compareixença al Parlament, ''si vas segant una branca, al final hi cauen tots els nius''.

dilluns, 15 de desembre de 2014

La solidaritat, una estructura d'estat

Sempre s'ha dit que els catalans som molt egoistes i que ho volem tot per nosaltres. Ahir, però es va tornar a trencar aquest tòpic. Més de 8 milions van ser recaptats per La Marató de TV3 que, des de fa 23 anys, ajuda a la investigació de les malalties. Ahir, les del cor. És, sense cap mena de dubte, el moviment què més persones aconsegueix mobilitzar tantes persones al nostre país.

Va ser un espectacle preciós i emocionant. Durant més de 15 hores, Mònica Terribas i Quim Masferrer van conduir el programa més solidari del món. Per coses com aquestes és necessària una televisió pública, capaç de fer coses que mai podrien fer les privades. D'acord, hi van haver problemes tècnics, però vam tenir a tot Catalunya junta per una causa solidària, i això, diguin el què diguin, és molt bonic i té un preu d'or. Vam poder escoltar el testimoni de persones que han patit una mort sobtada, o què tenen alguna malaltia estranya que fa referència al cor.

Vaig quedar emocionat d'una cosa que només la gent és capaç de tirar endavant. Una vegada més, gràcies a TV3 i Catalunya Ràdio, i a tots els que han donat diners, som el poble més solidari del món. A gaudir-ho!

dissabte, 13 de desembre de 2014

Adéu Joan, adéu

Avui, tot i fer bon temps, és un dia trist. Aquesta matinada ens deixava Joan Barril, presentador d'''El cafè de la república'' a Catalunya Ràdio. Barril, nascut a Barcelona fa 62 anys, feia 10 anys què presentava aquest programa a la ràdio pública. A més, ha col·laborat amb diversos diaris, entre ells, ''El Periódico'', ''Diari de Barcelona'', ''El Món'', ''El País'' i ''La Vanguardia''. Sempre ha sigut un home de lletres, a més, un gran escriptor, comunicador i persona. Des de l'octubre, però, no sortia a les ones per culpa d'una pneumònia.

Molts recordem aquells editorials què només tú sabies fer, amb aquell realisme i aquell punt picant de sàtira. Només tu ens mantenies atents a les 9 del vespre a les ones de Catalunya Ràdio esperant de tot cor la teva aparició diària. Encara recordem quan feies ''L'illa del tresos'', que és un ara descanses.

Avui, el món del periodisme està més trist i sol, després de la pèrdua de dos dels grans en tant poc temps. Entre Tatiana Sisquella i tu serà una cosa poc difícil de reparar en poc temps. Moltes gràcies per la feina feta. A més, ens hagués agradat poder veure el cafè a la república. Descansa en pau.


Aquí us deixem una entrevista a Pere Mas, col·laborador d''El cafè de la república'', on donava el seu condol: 

           

divendres, 12 de desembre de 2014

La creuada audiovisual

Tots sabem que el PP no és gaire amic dels mitjans públics de comunicació, i molt menys dels mitjans en llengua no castellana. L'exemple més clar, Canal 9. Però avui no parlaré de les accions del PP a les televisions públiques, sinó que vull centrar-me en una que mai ha volgut i que des del principi ha volgut enfonsar i destruir: Televisió de Catalunya. Des del 10 de setembre de 1983, el govern espanyol ha posat traves a TV3 perquè aquesta pogués portar amb normalitat la seva tasca. Primer van ser els socialistes i, després i molt intensament, ho han sigut els populars.

Des de sempre, i això no és nou, el PP ha volgut argumentar que TVC és una televisió al servei del nacionalisme català, queixant-se de tot el que tingués a veure amb aquesta cadena. Un afer que el PP sempre a portat fins a l'extrem ha estat el mapa del temps. Asseguren que ''els Països Catalans mai han existit i, per tant, reclamen a la direcció de la televisió pública catalana que retiri aquest intent de manipulació''. Des de sempre. Amb el creixement de l'independentisme a casa nostra, la cosa ha anat a més. Des de finals de 2012, els populars han denunciat una campanya de silenci als ''no-independentistes'' per part dels mitjans públics catalans ( TVC i Catalunya Ràdio) quan, de fet, han tingut espai de més i tot. També vam sentir moltes queixes arran de la retransmissió de les manifestacions independentistes de l'11 de setembre que, des del 2012, han omplert avingudes, places i carrers de Barcelona i Catalunya. Anem a veure. Un fet com la Via Catalana i la ''V'', amb quasi bé 2 milions de catalans cadascun, no requereix el reclam informatiu de la televisió pública? Doncs aquesta sembla ser la postura del PP, PSC i Ciutadans..

Per exemple, per reduir l'oferta de televisió en català, volen tancar un múltiplex a TVC que, a més, deixaria sense opcions a la reciprocitat amb el País Valencià i les Illes Balears, i la reclamació d'Hisenda de 80'5 milions d'euros dels exercicis del 2011, 2012 i 2013. Un dels temes més recents va ser una paròdia del programa ''Polònia'', una programa d'humor polític on es fa befa de tots els polítics catalans, espanyols i alguns europeus. El programa post-9N va incloure una paròdia de la mítica escena de Hitler al búncker a ''El Hundimento''. Un matís, la paròdia era sobre l'escena de la pel·lícula. En cap cas es volia comparar a Rajoy amb Hitler. Quina va ser la seva resposta? Denunciar el programa al CAC i portar-lo al Parlament europeu per ''banalització del nazisme''. Perdó? És a dir, els mateixos que en moltes ocasions han comparat el procés amb el nazisme, ara demanen responsablitats per això? Francament, sabia que le sentit de l'humor d'aquesta gent és escàs, però no sabia que és pogués arribar a aquest extrem d'arribar a fer el ridícul. I més tenint en compte que, a l'agost, Telemadrid va comparar al president Mas amb el dictador alemany EN UN INFORMATIU.  Això, en canvi, per als populars és ''llibertat d'expresió''.

Aquí teniu els dos vídeos, la paròdia de ''Polònia'' i la comparació de Telemadrid. Jutgin vostès mateixos. I, en aquest enllaç, trobareu comparacions de l'independentisme amb el nazisme.



dimecres, 10 de desembre de 2014

Cap a on va el PSC?

Aquesta tarda Miquel Iceta, secretari general del PSC, explicarà, en una conferència, quin és el full de ruta del PSC per als pròxims mesos, després de l'11-S i el 9-N. Des de què Pere Navarro va arribar a la direcció del partit, a finals del 2011, el PSC s'ha posicionat com el color gris. Ni blanc ni negre. Ni independència ni centralisme. Simplement, federalisme. Una decisió que sembla no agradar ni als electors ni a molts dirigents socialistes, dels quals la majoria ja han trencat el seu carnet de militant del partit després de tants anys, com és el cas de Marina Geli, Montserrat Tura, Ernest Maragall, Joan Ignasi Helena, ... De fet, ara mateix, l'afiliació del PSC està completament dividida, entre els què defensen la independència  com a única solució i els que creuen en l'encaix Catalunya-Espanya.


Observem el següent gràfic sobre l'evolució del vot socialista a Catalunya des del 2003 fins al 2012. Al 2003, any en què es constitueix el primer tripartit, el PSC té el 31'2% dels vots totals. En canvi, si ens fixem en les eleccions al Parlament del 2012, la seva quota ha baixat fins al 14'4%. Per què? Doncs per la seva indefinició. El PSC només s'ha definit com a ''federalista'', i la seva única proposta ha estat la de reformar la constitució, com ho ha fet el PSC. A més, el PSC cada vegada té menys independència. Ja no és aquell partit catalanista del principi, ara és una delegació del PSOE a casa nostra. 

Ara, Miquel Iceta és l'encarregat de dirigir aquest partit. Un partit què no sap on va ni què votaria en una consulta vinculant. Un partit que ha passat de dominar quasi bé tot l'espectre polític català a ser un partit residual a la cambra. No sóc socialista, però la necessitat d'un partit català d'ideologia socialista i catalanista és vital per a nosaltres. Aquest partit, però, ja existeix. És diu MES, i el formen ex-consellers socialistes. Li pendrà aquest nou partit la quota que té el PSC? Francament, no ho sé, però tal com van les coses al carrer Nicaragua de Barcelona, potser acabarà passant. Descansa en pau, PSC.

dilluns, 8 de desembre de 2014

Catalunya al cor i la butxaca a Andorra

Quan a finals de juliol vam saber que Jordi Pujol havia estat amagant diners a Andorra durant 34 anys, molts vam sentir un sentiment de ràbia, després de tants anys donant lliçons de moralitat i ètica política. ''El gran patriota català'' no era més què un lladre qualsevol que deia que portava Catalunya al cor i els diners a Andorra. Francament, jo no m'esperava que una persona com Pujol sigués el ''capo'' d'una màfia que tenia els diners a paradisos fiscals, i enganyava a la gent dient què era un gran defensor del país.

Però en Pujol no és l'únic corrupte que hi ha a Catalunya. Per desgràcia, la llista és prou llarga (Millet, Moltull, Bustos, Cañas, Crespo, etc...). Ara, al Parlament hi ha una comissió en contra de la corrupció i el frau fiscal. Celebro que activitats com aquestes es duguin a terme des de una cambra democràtica, sobretot per net de tota la brutícia que hi ha. Però sembla ser què la llei del silenci, a vegades, també s'imposa. CIU i ERC han pactat la no compareixença del president Mas, persona de molt de pes el els últims governs de Pujol. I, abans, CIU i PSC havien pactat la no compareixença de persones molt importants, entre elles, Fèlix Millet, Jordi Montull, Macià Alavedra, Lluís Prenafeta i Bartomeu Muñoz, persones implicades en el cas Pretòria.

Som molts els ciutadans catalans que volem fer un nou país, un nou estat. Que sigui illor que el que tenim ara. Més adaptat a les persones que hi viuen, més competitiu i, sobretot, net de corrupció. Per al nou estat ens hem de desfer de totes les porqueries autonomistes corruptes. A casa hem  de fet dissabte, i ho hem de deixar tot ben net. És igual com es digui la persona. S'ha de fer neteja, i espero que ls polítics posin de la seva part per arribar ben nets al nostre port de destinació.

dissabte, 6 de desembre de 2014

L'esperada i tensa entrevista



Finalment, Pablo Iglesias va ser entrevistat a TVE. Com a aficionat al periodisme de servei públic i seguidor de la política, hom no es va voler perdre la primera entrevista a un membre de Podem a la televisió pública estatal. Una entrevista que, per cert, va començar 5 minuts tard del què és habitual.
Per primer cop en molt de temps vaig sintonitzar el canal 24 Horas, un canal que el tinc darrere del 3/24 perquè és de gènere informatiu, però que no miro mai. Per començar, un Pablo Iglesias amb un llaç taronja per defensar els serveis públics de ràdio i televisió.

Va ser una entrevista tensa. Per a començar, el líder de Podem va retreure al director del programa, Sergio Martín, que feia un any que no anava al programa, i que era allà gràcies a la pressió dels treballadors de RTVE. Tot seguit, ell li va etzibar que també era treballador de TVE. Francament, dels tertulians se'n podia esperar ben poc. Semblava una tertúlia d'Intereconomía, la COPE o 13TV, entre els quals hi habia Alfonso Rojo, aquell periodista que dirigeix aquell mitjà comprat amb diner negre del PP. En tot cas, a Iglesias li va preguntar quins eren els seus objectius si arribava al poder, el seu programa econòmic, les seves propostes per reduir l'atur, etc...

Durant tot el programa van haver-hi discussions i pujades de to importants per part dels tertulians, però també del presentador. Sergio Martín, presentador del programa, va fer algunes preguntes completament desafortunades, com per exemple, donar-li al convidat l'enhorabona perquè han sortit de la presó alguns presos d'ETA. A més, el seu to agressiu deixaven palès de la seva incapacitat per dirigir aquell programa, entrevista a ningú i, molt menys, dirigir l'únic canal d'informació 24 hores de l'estat. Vaig quedar decebut, però era el que m'esperava, francament. Ara Pablo Iglesias ja té la seva primera entrevista a TVE. Tensa, sí, però la té.

Si sou com jo i mai, o quasi bé mai, sintonitzeu aquest canal, us deixo l'opció de recuperar aquell espectacle:

           

Negociar amb Rajoy, missió impossible

Avui fa 36 anys naixia la ''Bíblia espanyola'': La constitució. El 6 de desembre de 1978 s'aprovava la llei suprema de l'estat espanyol, i què posava punt i final a la transició política, iniciada amb la caiguda del règim. En el seu moment, Alianza Popular (actual Partit Popular), s'hi va negar completament a aquesta carta magna. Ara, 36 anys després, el seu partit la defensa com si fos ''la Bíblia''.

A Madrid ho saben, Catalunya s'envà. I no hi ha marxa enrere. Què volen fer per impedir-ho? Posar entre mig la llei que ells van votar en contra. Francament, fa vergonya que això passi. Ell assegura que ''Espanya no és divisible''. Jo puc entendre que en Rajoy pugui tenir por a què Catalunya marxi i els seus se li llencin al damunt, però sembla tant curt de gambal que, amb el seu immobilisme, aconsegueix que cada dia surtin més i més independentistes. No se n'adona senyor Rajoy, i el temps li cau a sobre. La constitució va ser aprovada a les Corts Generals ara fa 36 anys, sí. A Catalunya va tenir més del 90% de suport, també. Però, quants catalans que ara tenen edat de votar no ho van poder fer en aquell moment? Doncs la gran majoria de la nostra societat. com a la societat espanyola.

La constitució és una llei caducada, passada i antiquada. Li cal un canvi per mirar cap a la democràcia i acostar-nos a Europa. Però tampoc ens serveix als catalans la constitució espanyola, senyor Pedro Sánchez. Perquè li quedi clar d'una vegada, nosaltres no apostem pel seu model d'Espanya federal (sinó, miri els resultats del PSC de les eleccions del 2012 i 2014). Volem un nou estat, i volem decidir-ho a les urnes. No volem imposar res, com diuen alguns des de Madrid. Espero que es reformi la constitució espanyola, però quan els catalans tinguem la nostra pròpia.

Anàlisi a la crisi de RTVE

Fa anys que vaig deixar de considerar-me espanyol, però, com a ciutadà d'aquest estat (de moment), encara he de pagar els serveis públics que ofereix. Sóc un fanàtic de la televisió i un ultra-defensor dels mitjans públics, i estic encantat de pagar els meus 30 euros/any a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Però hi ha una altre corporació pública que no m'acaba de fer el pes i no la pago tant a gust: RTVE, la televisió i ràdio públiques espanyoles.

Ep, un moment, no penseu que ho faig perquè és espanyola. El fet no justifica la causa, però si tingués uns mínims d'independència, pluralitat i qualitat, potser els meus diners marxarien a Torrespaña amb un pèl més de gust. Per desgràcia, no és així. El mateix passa amb la ràdio, RNE. Per cert, una ràdio que escoltat tant poques vegades a la meva vida que a vegades m'oblido que existeix. A través d'això, anem a fer una anàlisi de per què els mitjans públics espanyols es troben en la crisi econòmica, de credibilitat i d'audiència més gran de la seva història.

Tot i què el PP va guanyar les eleccions a finals de 2011, la nova direcció no va entrar fins a mitjans del 2012, per cert, gràcies únicament a la majoria absoluta del partit de govern. El nou president de la RTVE seria Leopoldo González-Echenique, un advocat de l'estat afí al PP. Va començar a designar els nous càrrecs i, com a sorpresa, ens van posar a Julio Somoano com a cap d'informatius. Somoano, que abans havia presentat els polèmics informatius de Telemadrid, ara seria el cap dels ''Telediarios''.
Al poc temps del seu nomenament, van començar a arribar les primeres crítiques per manipulació i partidisme, moltes d'elles vinculades, sobretot, a la informació que es donava sobre el procés català. I, com a conseqüència d'això, la baixada de l'audiència va ser tant brutal que els ''Telediarios'', a principis de 2013, van caure derrotats pels informatius de Telecinco, impulsats per Pedro Piqueras. Somoano ho va voler aixecar com fos, i va decidir treure les audiències del 'simulcast', és a dir, sumant el share i els espectadors de TVE-1 i Canal 24 Horas, però ni així. En pocs mesos, TVE passava de tenir el millor informatiu del món a tenir-ne un dels pitjors.

Aquesta no va ser la única causa de l'enfonsament. A l'agost de 2013, la cadena pública estrenava ''Entre Todos'', un espai dirigit a persones amb problemes econòmics. Les polèmiques i les baixes audiències van condemnar el programa a desaparèixer l'any següent. Tothom sap que el futbol és l'opi del poble, així que RTVE va decidir enviar 150 directius a la final de la Champions de Lisboa, entre el Reial i l'Atlètic de Madrid. La baixada de l'audiència també estat propiciada per ''Informe Semanal'', el programa degà de la televisió europea, altament esquitxat per la manipulació i relegat a la mitja nit. Ni ''Águila Roja'' ni ''Cuéntame cómo pasó'' ni ''Isabel'' han sigut capaços de remuntar les audiències de TVE-1.

Pitjor estan al 24 Horas, l'únic canal d'informació les 24 hores a Espanya (el 3/24 no és espanyol). Han passat de ser referència informativa a ser un canal residual més de la TDT. Amb un només un 0'9% de quota, el canal també ha sigut objecte de polèmiques. Per exemple, no va emetre sencera la dimissió de Gallardón, la primera d'un ministre en 5 anys. La censura ha arribat a tal punt què el partit revolucionari de les eleccions europees, Podemos, ha trigat mig any ha ser entrevistat a la televisió pública, i a sobre un divendres a la nit al canal amb menys audiència. Echenique va dimitir al setembre, i el seu substitut va ser José Antonio Sánchez, l'''enterrador'' de Telemadrid. Aquest senyor ja havia ocupat el càrrec, i va ser en el moment de la censura a les protestes de la geurra d'Iraq, l'enfonsament de Prestige i l'11-M. A més, han triat com a nou cap d'informatius a José Antonia Álvarez Gudín, excap d'opinió de ''La Razón''. Això va obligar als treballadors a plantar-se la setmana passada davant les portes de la direcció.

L'ombra de la manipulació persegueix i perseguirà a TVE, i mentrestant, segueix creixent el seu deute i segueix perdent pes en el món de les audiències. De fet, a Catalunya ja és la sisena cadena més vista, per darrere de TV3, Antena 3, Telecino, La Sexta i Cuatro. Acabarà RTVE com la moribunda Telemadrid o el difunt Canal 9?

divendres, 5 de desembre de 2014

L'independentisme: cosa de Pujol, l'escola i TVC?

Aquest és un article que fa molt de temps que volia escriure. D'ençà finals del 2012, moment en què esclata el denominat ''procés sobiranista'', intel·lectuals, tertulians i partits polítics es van posar a buscar responsables, i van decidir que els culpables de l'esclat del procés serien els ''30 anys de govern nacionalista que hi ha hagut a Catalunya''. Asseguren què, per culpa de l'escola catalana, iniciada a principis dels 80, els nens d'aquella època, ara adults, i també actualment, se'ls ensenya que ''Espanya ens roba'' i ''és la culpable de crear l'odi entre la canalla''.

Però no només és l'escola, sembla ser que la TVC, la televisió pública catalana, ha ajudat també a ''fomentar l'odi contra Espanya amb coses com 'el mapa del temps', on hi apareixen els Països Catalans''. I clar, aquestes iniciatives tenen un responsable, l'ex-molt honorable senyor Pujol, al què culpen d'haver creat un marc nacionalista i tòxic a Catalunya per culpa del seu govern. I l'últim a rebre és Artur Mas, ''líder independentista català. Doncs bé, un incís, el què ara és líder de l'independentisme català pactava amb el PP.

Ells es pensen que el sentiment independentista català és culpa d'aquests factors, i què no té precedents a Catalunya. Segur? Perquè van ben errats. Els primers símptomes del sobiranisme català es remunten a principis del segle XX, inspirat pel nacionalisme irlandès. L'any 1918 van aparèixer les primeres formacions independentistes: La Unió Catalanista i Estat Català, dirigit per Francesc Macià. Aquests últims comptaran amb una branca militar, Bandera Negra. Anys després arribà la dictadura de Primo de Rivera, fet que provocà una gran repressió pels catalanistes. L'any 1926, a Prats de Molló, Macià ja va encapçalar un intent fallit d'impulsar una isurrecció independentista. Un dels moments més importants va ser la dècada dels anys 30, amb ERC a la Generalitat. Aquella dècada, Macià proclamà la República Catalana. Va ser substituït per Lluís Companys, després de morir el nadal de 1933. Ell proclamà la república federal espanyola.

Finalment, el 18 de juny de 1936, esclata la guerra civil espanyola. 3 anys després, el bàndol de Franco guanyà i comença un règim dictatorial, que va durar fins al 1975. L'any 1940, Companys fou executat per les tropes franquistes. Després d'anys de repressió, s'acaba el règim, i durant la transició surten associacions ciutadanes reclamant el dret a l'autodeterminació, com és l'Assemblea de Catalunya. L'any 1980 neix ''Terra Lliure'', un grup terrorista d'esquerres que reivindicava la independència de Catalunya. Es va dissoldre l'any 1994.

Durant tot aquest temps, el moviment independentista ha seguit allà, però adormit, fins al 2010, amb la sentència del TC sobre l'Estatut. El 2012, amb la manifestació de Barcelona, va néixer l'actual procés, amb una àmplia victòria a les eleccions anticipades d'aquell any. La Via Catalana 2013, la Via Catalana 2014 i el 9-N són les jornades més transcendentals dels últims temps de la història de Catalunya.

Com queda demostrat, l'independentisme català no és una flor d'estiu, però esperem que, dintre de poc, els independentistes puguem deixar de ser-ho per només ser catalans. A més, que quedi clar què no hi ha hagut governs més autonomistes que els de Pujol i el primer de Mas.

I si hi ha alguna cosa què no uns ''quadra'', aquí us deixo el documental ''L'estelada, un símbol provisional'', emès a TV3 dintre del veterà ''30 minuts'' el setembre de 2013.

          

dijous, 4 de desembre de 2014

Aneu-hi junts, i feu-ho pel país

El president d'ERC i cap de l'oposició va ser entrevistat ahir per Mònica Terribas a TV3 i Catalunya Ràdio. Una entrevista d'una hora de durada en què es van analitzar temes com els pressupostos, l'oposició d'ERC al govern i, sobretot, el moment polític pel què passa Catalunya. Junqueras va rebutjar diverses vegades anar amb una llista conjunta amb Artur Mas, a l'igual que ho ha fet Joan Herrera (ICV) i David Fernàndez (CUP).

Anem a veure, senyor Junqueras i demés, el moment pel què passa Catalunya és històric i irrepetible. Els ciutadans, amb actes com la Via Catalana o la ''V'', hem demostrat i em fet palès de la nostra capacitat per posar-nos d'acord, vinguem d'on vinguem, pensem el què pensem. Només amb un únic objectiu, la independència. Com és possible que això ho puguin fer més d'1 milió de persones, i no uns quans partits polítics del nostre arc parlamentari?

Francament, senyor Junqueras, he quedat bastant decebut amb el seu discurs i el dels altres partits. Mai he estat convergent, però crec que la proposta del President ha estat la més adequada.

La pregunta que hem faig és, ho aconseguirem, o serem espanyols pels segles dels segles?